Continuant voltant la vall del pinar de Son Quint, cap a llevant, el puig des Revells està separat de la resta pel coll de Son Marill, per on passa el camí vell de Puigpunyent. El pròxim és el puig de Bunyolí (327 m) que és d’aquests dobles, de vegades dits ‘mamelles’, per això n’hi ha que li diuen ‘serra’ i, per acabar-ho de compondre ‘de Son Marill’.
Després ve el coll des Vent que separa el puig de Bunyolí de la resta de l’altra banda, ja d’altitud decreixent, però des de Palma semblen importants, ja que són els que es veuen primer. Els mapes solen posar l’èmfasi en el puig de ses Gatoves (265 m), que torna a fer mamelles, tot i que rarament tindrem una bona perspectiva per notar-ho. La mamella de llevant és el més alt –de moment– de les pedreres més famoses de Palma. Cap a llevant no hi ha res més, aleshores és el tall de roca pelada que es veu de la resta del terme. Voltant un poquet , com si volguéssim tornar cap al cementeri, ens queda el puig del Garrover (296 m), que “coeja” fins Son Roca. Podeu veure un tros de mapa ací: El pinar de Son Quint (dbalears.cat).
Su baix del puig des Gat hi ha Son Vida (foto de capçalera), on fan la seva contribució per a protegir la serra tancant tots els accessos amb barreres amb panys i rètols vermells amenaçant que maten cabres. És mentida, però també ajuda a extingir l’excursionisme. Pràcticament l’única entrada còmoda a tot això –de moment– és pel cementeri de sa Vileta, tot i que fa uns cinc anys també intentaren tancar-lo.
Idò si no ens ho tornen a tancar es pot enfilar del cementeri cap amunt, agafant poc després el camí vell de Puigpunyent fins al coll de Son Marill. D’ací, enlloc de davallar, prendríem la pista que puja cap a ponent i, amb un poc d’idea, coneixement i lògica es pot enfilar el puig des Revells i continuar fins al puig des Gat. Si d’allà continuam en sentit contrari (cap al sud) hem de sortir al coll des Vent, que és el que es confon amb el coll de sa Creu, a la carretera, ara sí inequívoca, del mateix nom. Aquesta carretera porta poc trànsit i es pot davallar amb “calma tensa”, entre cotxes, militars i sobretot ciclistes. Arribarem a la rotonda del quarter de Son Suredeta, on ja hi ha parada del bus. Aquest recorregut es pot fer en bicicleta, almenys qui tengui les cames entrenades per aital esforç.
Però Palma no acaba aquí. A l’altra banda del puig de Bunyolí (el de les mamelles) hi ha la vall de sa Riera, que és per on passa la carretera de Puigpunyent, i més cap enllà hi ha les (ex) possessions principals d’Establiments, que estan envoltades per una mena de “na Burguesa plus”. A ponent de Bunyolí hi ha l’anomenada serra des Canyar, amb una altitud no gens menyspreable de 422 m. Tornen a esser un parell de bonys que reïxen poc dels colls corresponents, també perquè, afortunadament en aquest cas, estan ben vestits d’alzinar, aleshores no es noten gaire. D’altra banda aquesta serreta no és més que un escaló de la Fita del Ram, que s’enfila quasi el doble, però més o menys al coll darrera la serra des Canyar ja som a la partió d’Esporles, i avui no volíem anar tan lluny.
I just damunt Sarrià hi ha la mola de Sarrià, o puig des Voltor (497 m), també partió amb Esporles, que com veim frega els 500 metres i pel que estam parlant està més que bé. En aquest cas és tota una mola bastant aïllada. Mascaró Pasarius anota ‘puig Moltó’, pel que no m’estranyaria gens una evolució com aquesta: mola, moletó, puig Moltó, puig des Voltor. Hi tornarem, amb això de les moles.
En resum, i pel amics dels rànquings, els més alts de Palma serien el puig des Gat (510 m), i el puig des Voltor (497 m), suposant que les partions fossin els mateixos caps cimals, que no ho són. Moltes partions semblen pintades en una partida de cartes i amb un parell de botelles d’aiguardent. Pel que fa al tercer del pòdium, i mai tan ben dit, ja depèn dels bonys que vulguem considerar com a puig, o no. En qualsevol cas el puig des Revells és el més present, amb això hi estarem quasi tots d’acord.
