Llegia fa uns dies en aquest mateix diari que la Plataforma per la Llengua havia elaborat un estudi on feia palesa que la presència del Català als estudis de Dret a la UIB era tan reduïda que pràcticament la convertien anecdòtica i testimonial. S’ha de dir, però, que aquest no és un fenomen exclusiu dels estudis de lleis. A molts altres graus passa exactament el mateix: medicina, turisme, administració d’empreses ...

Des del final del mandat del Rector Nadal Batle l’any 1995, a poc a poc s’ha anat arraconant el Català a la nostra universitat. Mai de forma explícita ni clarament persecutòria (a diferència del que ha passat a l’ensenyament de primària i secundària) però sí continuada, i fent servir diversos eufemismes i actuacions que emmarcaven un procés que aviat complirà trenta anys. Entre d’altres, en un primer moment es començà a potenciar l’arribada d’estudiants Erasmus, sabent que la recepció d’alumnes estrangers tindria un efecte espanyolitzador de les aules. Aquests, igual que els turistes, es pensen que la llengua pròpia d’aquesta terra és el castellà, i com a tal l’exigeixen. Més endavant s’han anat creat i potenciat els ‘itineraris en anglès’ els quals igual que el TIL a primària i secundària, suposa una forma “elegant i moderna” d’arraconar el Català. L’eufemisme més actual del procés s’ha pogut viure a la darrera campanya electoral al Rectorat, on els dos candidats a presidir Son Lledó parlaven de la més que necessària ‘internacionalització’ de la universitat, mentre que cap d’ells reconeixia com a necessari un procés de normalització lingüística a les aules. Compte, que no només a les aules cal recuperar el Català: hi ha alguns òrgans que emeten comunicats només en espanyol o comptes de xarxes socials que pràcticament només utilitzen la llengua de Castella en els seus missatges...

En tots aquests anys, però, voldria esmentar qui fou director general de política lingüística Joan Melià. Ell, en el seu mandat, intentà amb qui aleshores era Rector que el Català fos requisit per poder ocupar una plaça de professor permanent a la UIB. No cal dir que la negativa retrona encara a les parets del Campus. Per si no ho sabíeu, encara ara el Català no és ni requisit ni mèrit a la carretera de Valldemossa per al personal docent. Gràcies Sr. Melià. Crec que teniu l’honor d’haver estat l’únic que gosà intentar-ho. Per altra banda, els sindicats tampoc no han ajudat gaire a posar en evidència el perill que corre la nostra llengua al campus. Seré feliç si algun em corregeix, però cap d’ells ha demanat mai que conèixer el Català sigui requisit per exercir de professor, o que fer les classes en Català sigui un dels mèrits per poder aconseguir el complement salarial de mèrits docents a cap de les negociacions que hi ha hagut ens els últims anys sobre aquest complement amb la Conselleria corresponent.

Resulta especialment decebedor que a la que és la màxima institució en ciència i saber, la nostra llengua sigui arraconada dia rere dia. Una institució docent, on el seu article 4 proclama el Català com a llengua pròpia, i que duu per cognom ‘de les Illes Balears’, com a mínim hauria de garantir que tot estudiant pugui cursar qualsevol grau íntegrament en Català. Aquest escenari, però, sembla de cada dia més llunyà.