L’altre dia de pagès, millor no diré quin per no donar més pistes, feia una volta a prop de l’estació de tren i metro (línia M2) des Pont d’Inca, just al costat de l’Escola Municipal de Xeremiers de Marratxí i que també mena cap a l’Obrador de Músics. I què té això de particular? Idò bé, que baixaren a l’esmentada estació un grupet d’adolescents, tres al·lots i quatre al·lotes. Els observava i, per un moment, vaig pensar que tots anaven amb la seva targeta Intermodal gratuïta i que la passarien pel control sense problemes.
Res més lluny de la realitat! Un dels d’al·lots, que devia ser el líder del grup, duia un tiquet que m’imagín que havia comprat a qualsevol de les aturades anteriors (a la Intermodal és improbable perquè allà sempre hi ha bons controls). I quan la porta s’obrí, romangué immòbil davant la màquina perquè no es tancàs l’accés mentre la resta passaven amb total impunitat sense carnets ni bitllets!
Com usuari de tren de tota la vida, em va fer mal a l’ànima aquesta escena. Sobretot si teniu en compte que, segurament, aquella colla d’amics encara no tenien ni els setze anys (tal vegada el cervell de l’operació era un poc més gran). Per tant, podien circular amb la targeta Intermodal gratuïta sense necessitat de carregar-hi doblers i, no cal dir-ho, sense fer l’ase d’aquesta manera. Quan veus aquestes coses, no saps si reaccionar o callar. Quin valor devia tenir per a aquells jovenets la infraestructura de trens i metro que tenim a Mallorca? L’emoció de fer-ho malament? Si, tanmateix, poden circular gratuïtament per tota la xarxa TIB de bus, tren i metro amb la Targeta Infantil fins a complir els desset anys, per què s’arrisquen que els cridin l’atenció? Som del parer que amb el temps, tot és un suposar, es transformaran en persones responsables i col·laboraran en el manteniment de les instal·lacions de les línies de tren i metro.
Ara bé, pel que es veu, allò que deu fer bo és colar-se per presumir, sense tenir en compte si hi havia una càmera que ho controlava tot o que la gent que passava per la zona es pogués sentir molesta.
No sé exactament si s’arriben a multar aquests casos, tot i els advertiments sobre les conseqüències del mal ús d’aquest transport públic. La veritat és que fa la impressió que no hi deu haver gaire control (voldria equivocar-me) en determinats punts de la xarxa.
Record que abans, quan anàvem amb el cartonet de 10 viatges, pujaves al tren i no sabies mai si passaria un revisor. De vegades, començaven a fer els forats corresponents en un costat del vagó i arribaves a la teva estació abans que el revisor pogués marcar-te el viatge a la targeta. En poques paraules, algunes persones es colaven al tren sense cap intenció de fer-ho, perquè esperaven debades amb la targeteta a la mà, sense poder fer res per evitar-ho. I tot depenia de l’època, perquè sí que hi havia revisors compromesos que ràpidament controlaven els passatgers. Estic ben segur que qualcuns fins i tot sabien qui solia davallar a cada estació.
