Ja podeu fer un alè, el mes elegetebeicuaplus ha acabat. Ara, pobrets meus, teniu només onze mesos per compartir el vostre orgull de ser Els Normals. Què dic onze, onze més perquè el que vos hem hagut d’aguantar tot aquest juny no és sofridor, ja vos ho dic ara. Han sortit tots els clàssics: «Para cuando un día del orgullo hetero», doncs existeix (però haureu de cercar quin dia és vosaltres mateixos), el suat «Ni machismo, ni femenismo» (ni ho comentaré) i el recent «Yo lo respesto, pero no lo comparto» (però quina animalada és aquesta? «El cel és blau. Yo lo respeto, pero no lo comparto»? No t’estam demanant ni permís, ni validació. Mira, telefona a qualcú a qui l’importi la teva opinió i li contes).

Ai, que me’n vaig per les bardisses. Deia que ja podeu respirar alleugerats i tornar a comprar els productes que ja han llevat la bandera dels seus perfils i envasos, anar als locals que tornen a ser neutres i a viure la vostra normalitat amb tota tranquil·litat (bé, com fins ara). Ja no estau obligats a enfadar-vos en veure tants de colorins, ni acostar-vos per fer-mos saber que «Está muy bien, pero no hace falta hacer tanto ruido» per expressar, just després, el vostre rebuig de qui som.

Nosaltres a canvi, no vos enviarem a porgar fum. Feim barrina? No demostrarem haver acabat la paciència, almanco jo, que me bot tantes passes quan veig que he de tornar a explicar conceptes bàsics a gent que no escolta (ni vol atendre) sembla que estiguéssim a dues converses diferents: En sentir «No me gustan los maricas», ja només puc contestar «Fes-te fotre». Ara, coret meu, ja tens una raó perquè no t’agradi. No tenc esma d’explicar-te que primer caurem nosaltres, però després hi anau vosaltres. Ni energia, ni ganes de justificar-me, ni cerc la vostra validació, ni vull donar-vos més temps.

Festa? Quina festa? És una protesta!

Aman Nòlem (ell/això)