Sospit que l'actual regidora Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyols, estarà d'acord amb la reflexió d'Itziar González i Virós segons la qual "el polític [i la política, és clar] del segle XXI ha de ser aquella persona que estigui en la defensa de la vida ... Ha de convèncer i no imposar o ensinistrar". Ja fa uns anys que l'arquitecta i urbanista barcelonina afirmava això. Si no em falla la memòria, eren els anys que Itziar posava en marxa aquell interessant projecte de participació ciutadana anomenat ParlaMent Ciutadà. Tant se val. A parer meu, és una molt bona i actualíssima reflexió.
Estar en política institucional en la defensa de la vida vol dir, entre altres coses, engegar polítiques imprescindibles per canviar les inèrcies estructurals d'un sistema que posa al centre els interessos de les elits (entorn del negoci de la nàutica n'hi ha molts d'interessos!) menystenint les necessitats de les grans majories socials. Polítiques que, inevitablement, no poden ser curtterministes i que malden convèncer a la ciutadania de la bondat i imprescindibilitat de les polítiques esmentades. Això és el que varen fer, en molts aspectes, Neus Truyols i el seu equip durant la passada legislatura al capdavant de l'empresa municipal EMAYA.
Però ara allò que ens ocupa és l'assumpte dels abocaments d'aigües fecals registrats durant les darreres dècades a la badia de Palma. Què va fer l'equip de Truyols quan va estar al capdavant d'EMAYA? Idò, segons la Nota de Premsa que l'Ajuntament de Palma emeté el proppassat 27 de juny, "1. Netejar el col·lector d'aigües pluvials de la Platja de Palma (peixera o "caz"): no s'havia netejat en 20 anys. 2. Recuperar el cànon de sanejament. Un cànon finalista que el govern del PP va decidir que s'havia de destinar a altres coses. 3. Posar en marxa projectes clau per a revertir la situació: tanc de laminació i col·lector interceptor. Aquestes dues obres suposen reduir en un 90% els tancaments de les platges de Can Pere Antoni i Ciutat Jardí. 4. Comprar els solars per a ubicar la nova depuradora". L'esmentada nota de Cort afegeix que, durant l'actual mandat, s'estan executant les obres del tanc i el col·lector, s'ha tancat el finançament per a la construcció de la nova depuradora i que el conveni ja està signat, i s'ha acceptat l'emissari llarg per a protegir la posidònia.
Val a dir que aquesta fulla de realitzacions polítiques (factualment inqüestionable) s'ha de contextualitzar en la situació en què estaven les coses en l'assumpte que ens ocupa en iniciar-se l'anterior legislatura municipal palmesana: un menfotisme crònic envers el bé comú. Una situació extraordinàriament ben sintetitzada en una piulada de Pere Sampol: "Els anys noranta vaig mostrar al Parlament un vídeo de Bartomeu R Boeres del vessament d'aigües fecals dins la badia, 'sa merdera'. Vint-i-cinc anys més tard la fiscalia persegueix l'única política que ha planificat, pressupostat, i executat solucions. Fàstic!".
Tanmateix, la presidenta d'EMAYA en l'anterior legislatura municipal, junt amb l’ex gerent Inma Mayol, i tres empleats de l'empresa publica municipal, s'enfronten a una petició d'un total de setze anys de presó (quatre pel que fa a Neus Truyols) per un presumpte delicte mediambiental relacionat amb els abocaments a la badia de Palma. És el món a l'inrevés!
Com sóc un humil opinador, un "nadie" que diria Eduardo Galeano, ho puc dir sense embuts: No respect la decisió de la Fiscalia sobre Neus Truyol i la resta d'imputats del cas Emaya, ans al contrari, em provoca indignació, fàstic, i vòmits. Tot plegat és una decisió judicial al servei de la ideològica dels poderosos, és una judicialització antidemocràtica de la gestió política.
Acab, com he començat, amb Itziar González. Ella reclamava pressió des dels carrers, i, arribat el cas, suport per encoratjar els canvis. Ara és, sens dubte, l'hora del suport a Neus Truyols!
