Fins fa molt pocs mesos, malauradament, no havia sentit parlar del pintor mallorquí Gaspar Riera. També malauradament, la meva relació amb la pintura acaba en els tres olis que a mitjan dels anys noranta vaig acolorir i que han tingut —tenen— una certa importància a la meva vida, tot i que ara no ve al cas explicar-ho.

Descobert per casualitat, Riera em començà a interessar, no tant per la pintura —que hores d'ara, també—, sinó més aviat per l'obsessió del seu fill Miquel Àngel Riera Ximenis per donar-la a conèixer. Sembla que no som l'únic mallorquí que el desconeixia. Nascut a Estellencs el 1922, de formació autodidacta, Gaspar Riera té una obra ingent, majoritàriament dedicada al camp mallorquí. Ara, aprofitant la commemoració del centenari del naixement de l’artista, el seu fill n’impulsa la difusió en una campanya impressionant de divulgació.

A l'adreça electrònica <https://campsite.bio/gasparriera>, trobareu un arbre molt complet de continguts amb informació sistematitzada, artística i personal, que no cal que parafrasegem aquí. Entre altres punts, s’hi detalla l'exposició inaugural del maig passat, que va ser el sus oficial a la campanya.

Amb relació al començament d'aquesta carrera de fons, Guillem Frontera escrigué: «Ara, el centenari del naixement de Gaspar Riera ens ofereix una oportunitat de revisitar, i per a molts de descobrir, una pintura que va defugir els tòpics del paisatgisme més comercial. Gaspar Riera mantingué una actitud que ben bé podria ser qualificada d'heroica, reduint a l'imprescindible les seves necessitats materials per poder viure abocat a un paisatge que va estimar tant com el paisatge l'estimà a ell».

Per fer cinc cèntims de la seva petjada, m'ha agradat molt un fragment d'una crítica que publicà la Hoja del Lunes, que firmava G. S. el 1975, en castellà i en anglès: «Sensibilitat artística i sensibilitat humana. Aquesta mateixa sensibilitat li ha portat a fugir de les estridències i dels colorits que molesten la nostra educada retina. Gaspar Riera és un ascètic i gairebé m'atreviria a dir que un místic de l'art de la pintura».

Aquesta ressenya formava part del catàleg de l'exposició que Riera va fer al Cercle de Belles Arts de Palma el 1978. Podem entendre, per tant, que li degué agradar.

Miquel Àngel ha dissenyat una intel·ligent estratègia per difondre l'obra de son pare. A partir de l'activitat inicial descrita, preveu divulgar-la en exposicions sectorials itinerants, instal·lades a alguns pobles relacionats amb l'obra del pintor. Paral·lelament, promou reconeixements institucionals pòstums, publicació de llibres i altres escrits, sense defallir en la recerca de mitjans per investigar-ne la magna obra patrimonial. Segons indica l'hereu de Gaspar Riera: «[...] la seva obra consta d'uns mil dos-cents olis, desenes d'aquarel·les, monotips [...], un nombre important d'arxivadors i carpetes que actualment estan en un “solitari i laboriós” procés de catalogació i inventari».

A més d'una significativa obra literària, les memòries manuscrites de Gaspar Riera tenen cinc-cents trenta-tres folis, centenars de poemes, llibres manuscrits de poesia i dues monografies, una de les quals dedicada a Estellencs. La seva obra fotogràfica suma més de dotze mil fotografies que recullen les seves caminades per Mallorca, i que també està en procés de catalogació.

Volem destacar que Miquel Àngel no té cap quadre a la venda, que a les activitats que promou s’hi pot assistir de franc, i —això ho dic jo— que està disposat a donar-ho tot per reivindicar la figura de son pare.

Divendres passat organitzà el segon i cabdal acte oficial de la campanya: la primera exposició sectorial per pobles. En trià un del Pla de Mallorca, on el marès i els albercocs tenen molt de valor, Porreres. Tots els pobles que per on itinerarà són rellevants. Si més no la d’Estellencs, on aviat es traslladarà, tindrà molta significació, ja que és el poble que va veure néixer el fill de carboners que es va convertir en pintor. Ara bé, el primer d'aquesta segona fase —Porreres— tenia molt de valor.

El govern municipal ho va entendre, oferí desinteressadament durant dos mesos el seu museu per instal·lar-hi l'exposició i en finançà el muntatge, fullets i fins i tot oferí un refrigeri el dia de la inauguració.

L’avinentesa em va servir per fruir d'una visita guiada i acostar-me als Riera. La batlessa i el regidor de Cultura varen fer una presentació acurada, breu i senzilla, i que em va semblar sincera. Quan el regidor de Cultura es va posar a «parar» taula, quasi el vaig aplaudir. No sé què hagueren pensat, fet o dit representants del Consell de Mallorca o del Govern balear. No n'hi havia cap i em sorprengué, tot i que vaig pensar que devien estar preparant esdeveniments més multitudinaris per il·lustrar degudament el nostre País. Tal vegada, una exposició antològica sobre el polifacètic artista.

Fet i fet, acabats els compliments, comença la visita guiada que, si us ve de gust, us relataré en un pròxim escrit.