Justament, o no, aquest dilluns han coincidit als jutjats de Palma dos judicis esperpèntics, però per motius diametralment oposats.

D’una banda el cas Cursach, amb acusació inicial de presumpta trama que recorda el temps d’Al Capone, no pels assassinats, afortunadament, però sí per la metàstasi de corrupció que incloïa polítics, funcionaris, prostitució, extorsió a la competència, a més d’estar estretament relacionat amb amb el cas de la Policia Municipal de Palma, que tot sol ja fa por, especialment perquè si els que estan cobrant per protegir els ciutadans, i també per perseguir la corrupció, són els que, presumptament, es corrompen... Això no funciona.

L’altre és el cas Confeti: uns joves que varen muntar una acció directa consistent principalment en tirar confeti en un restaurant. I ara ve “lo bo”: en quin judici diríeu que demanen les penes més altes? Doncs en aquest darrer: a España tirar confeti es considera delicte més greu que la corrupció a gran escala. Tant és així que en el cas Cursach ja demanen directament la suspensió del judici, atès que les penes ridícules finalment demanades no justifiquen el merder d’una macrocausa.

I podríem seguir: Jordi Cuixart condemnat per sedició per pujar dalt d’un cotxe amb un megàfon tot intentant reconduir una manifestació, una pena que no varen veure molts dels implicats en el 23 F, a part que quasi tots foren indultats ben aviat i ja havien estat condemnats a penes ridícules, cosa que els semblava bé als que ara volen tornar a crucificar Cuixart. I podríem seguir... fins demà.

Però l’esperpent no acaba aquí, sinó que tot just hi comença. Entre moltes altres curiositats, ara jutjaran els jutges que varen embastar el cas Cursach. Una curiosa similitud amb el cas Gürtel, on el primer condemnats fou el jutge Garzón que, entre altres curiositats, és doctor honoris causa per una vintena d’universitats.

Un cas colateral fou el cas Blesa, on el primer condemnat en fou el jutge que duia el cas: Elpidio Silva, i era que Blesa era amic d’Aznar, després es va suïcidar. És inevitable comparar-ho amb el cas Sandro Rossell, que ha estat més de dos anys en presó preventiva i després ha resultat que no feia falta. A qui el va mantenir en presó segurament li donaran una medalla, si no ha ascendit ja cap al tribunal Suprem.

Silva també va esser condemnat a indemnitzar Díaz Ferrán per danys morals. És aquell pinxo que quan era president de la Patronal deia que per a sortir de la crisi calia “trabajar más y cobrar menos”, mentre ell robava, i per això, aquest sí, va acabar a la presó.

Del cas Confeti sembla que els fets imputats siguin el macguffin. Són joves activistes catalanistes: la cosa pitjor que es pot esser a España. Darrerament hem tornat a comprovar que a España es persegueixen idees i que l’independentisme, o senzillament el catalanisme cultural, és una activitat de risc.

I si a damunt són joves activistes és on l’Estat, de les clavegueres, descarat, o amb l’aval de Margarita Robles, incrementa la maquinària repressiva. Acabam de veure la infiltració d’un policia (menorquí renegat) en associacions sindicals i col·lectius contra els desnonaments. Sens dubte la millor manera d’elaborar llistes negres de “sospitosos habituals”. Això explicaria moltes detencions estrambòtiques, a recer d’aldarulls de carrer, d’activistes que no eren al carrer del merder. Són bastants els casos que no han estat identificats in situ, però els van a detenir directament a casa seva (idò ja estaven fitxats sense tenir antecedents, a part d’ideològics). Adesiara se’ls condemna per una versió unilateral i no contrastada d’un policia. Després els Indas i Maruendas ens expliquen que això era el kale borroka, una mena de curset per a fer-se soci d’ETA, és a dir: condemnable per terrorisme. Així ja t’han de jutjar a Madrid, i si vius a Puigcerdà i tens feina precària, ja t’han desgraciat la subsistència.

Com en el cas CDR: detencions teledirigides, dirigides per a escaïnar per la tele: Ferreras-Griso-Quintana... Els arriben filtracions del sumari que els detinguts no tenen. Acusacions de tenir material que podria servir per a fabricar explosius, salfumant per exemple, o sigui terroristes en grau de possibilitat. Al cap d’uns anys no es demostra res i ningú no recorda de què anava la pel·lícula, però als més valents de la tribu (contrària) els han desgraciat la vida. Una passa més per desballestar Catalunya.

Segons ha explicat dBalears el misser defensor, Josep de Luis, ha denunciat que alguns d'ells ni tan sols eren a Palma el dia d’autos, i n’han aportat proves, aleshores «esperam que ens expliquin com s'han fet les identificacions».

Idò esperam explicacions d’aquest cas, del cas Paula Rotger, del cas CDR, de milers d’imputats per la macrocausa Catalana, de milers d’agressions per parlar català a casa, adesiara per part de funcionaris...