Ens queden pocs dies pel canvi d’estació, l’estiu ja s’acosta i sembla que el viurem amb molta gent, vindran més turistes que l’any passat, més vaixells als ports esportius, més avions... En una paraula, ens diuen que recordarem l’estiu del 2019, després de dos anys d’aturada.
S’acosta l’estiu i la guerra a Ucraïna no s’acaba. Sembla mentida que l’any vint-i-dos del segle vint-i-u visquem una situació bèl·lica a Europa. Sembla mentida que des del febrer que començà no hi hagi hagut converses de pau fructíferes, que aconsegueixin aturar tanta destrucció, tant dolor, tanta mort... Tenim refugiats aquí a les nostres Illes, sabem que els seus infants ja estan escolaritzats i potser han de començar el curs vinent. Ens diuen que moltes mares, moltes dones ucraïneses ja han trobat feina. Benvingudes!
Volem que el Congrés de Diputats i el Senat deroguin la llei d’estrangeria, com així és coneguda la Llei orgànica 4/2000 de l’11 de gener que té el títol, un mica irònic, Derechos y Libertades de los Extranjeros en España y su Integración Social, que s’aprovà en temps del govern del Sr. Aznar, aquest que ara diu que té ganes de tornar a la política activa!
Volem la seva derogació perquè és injusta, provoca situacions difícils de persones «sense papers», que no poden accedir a contractes de feina. Penalitza aquells que volen arribar a Europa, o romandre aquí, perquè fugen de la misèria, de la por, de la manca de llibertats. Una llei que retorna als països d’origen persones sense cap mirament, senzillament perquè els acords entre governs ho diuen. Volem que es derogui perquè no volem filferros a les fronteres.
Sense la derogació de la llei d’estrangeria, recordem del segon govern estatal del PP, no podrem abordar amb seriositat un Pla estatal contra la trata de persones, perquè la majoria de les víctimes provenen de països pobres, i si les rescaten, si aquí no tenen això que es diu arraigo , arrelament deim nosaltres, segons la llei d’estrangeria han de tornar al seu país del qual n’han fugit.
Volem la derogació d’aquesta llei perquè coincidim amb les reivindicacions de les organitzacions no governamentals que atenen les persones migrades, les nouvingudes que necessiten assessorament, ajuts, per aconseguir arrelar-se al lloc d’arribada i poder iniciar una nova vida.
Volem que el Govern de l’Estat sigui actiu fent propostes per canviar les directrius europees, fetes la majoria per persones que pertanyen a governs de dretes. Que treballi conjuntament amb els representants d’esquerres per capgirar aquestes polítiques que volen posar portes a la mar, que tanquen les refugiades en camps a les fronteres amb Turquia, que impedeixen l’arribada de persones, famílies, que han fugit de la misèria, o de la guerra al Magrib, o Orient mitjà ben prop nostre també.
Vindrà l’estiu i veurem persones en barques per arribar a les costes europees, de la Península, d’aquí mateix, de Sicília, de Malta, de Grècia... Cal una altra política, de benvinguda, d’atenció i ajut. Calen dirigents d’esquerres valents que s’enfrontin a la dreta, de centre, o extrema, que veiem a molts països de la UE.
Perquè és ben cert, un altre món és possible i hem d’aconseguir-ho!
¡Qué cosas!