Eren les vuit i mitja del matí tocades, i, de camí cap a un centre escolar amb dos infants de la meva colla, passàrem pel parc que hi ha aferrat a l'Escorxador, just darrere l'oficina del Cos Nacional de Policia espanyola.

En una àmplia zona oberta de gespa, tres cans a lloure. El més gros, bell i tranquil, ajagut plàcidament; el mitjancer, d'aspecte més agressiu, corria esperitat per portar la pilota que li llançava l'amo, assegut a un pedrís i conversant amb una altra persona. Hi havia un tercer ca, petit però inquiet, que s'acostava i lladrava a qui li passava a prop. Ho podeu comprovar a la foto adjunta; hi veureu el mitjancer al centre i el petit a l'extrem inferior dret.

No vaig observar cap situació de perill directe. Ara bé, una vegada més, l’escenari em posà sobre avís i em violentà, així que preventivament ens n'allunyàrem i férem un poc de voltera. No molesta gens caminar un poc més; el que indigna és la coacció impune que ens obliga a fer-ho per l'acció d'uns i l'omissió d'altres.

És un exemple més d'una situació quotidiana de violència ambiental, generada inconscientment pels animals i motivada per la irresponsable manca de prevenció dels dos conversadors i de qui ha de posar-hi remei i no ho fa.

A més de causar por o violentar, els tres animals —innocents— poden actuar instintivament i causar mal en qualsevol moment. Per això, la normativa recull que han d'anar fermats.

D'altra banda, l'ocupació arbitrària i lliure de l'espai verd fa que les persones no en puguin gaudir, encara que val més que, per la seva seguretat, no envaeixin la zona de joc animal improvisada.

Una darrera conseqüència indirecta apareix quan els infractors de la normativa tinguin a bé deixar lliure la gespa, la terra o l'arena. Queda oberta, doncs, la possibilitat que sigui emprat per infants. Aquesta verdor del "pipi ca" sense senyalitzar, pot estar contaminada per excrements sòlids, liquats, orins o, en el pitjor dels escenaris, amb ous microscòpics de cuc.

Aquest paràsit el detectarem als infants per la fastigosa expulsió anal o vaginal de les larves dels invasors allotjades als seus “budellets”, afectant a tota la família i obligant-la a prendre mesures profilàctiques. Un altre tipus de contagi potencial es manifestarà de forma diversa. Tant us costa preservar la salut dels infants i delimitar llocs adients per als animals?

Paradoxal, resulta que, aquesta violència ambiental es generi devora una comissaria del CNP, però, clar, denunciar aquest tipus d'infracció no és feina seva, és de la Policial Local, i, com aquesta deu tenir altres preocupacions, uns per als altres estam ben indefensos, davant aquesta —afegida— manifestació de l’incivisme.