Els imperis ja no són el que eren, almenys a l’òrbita occidental, afortunadament. Entre altres coses perquè el món ja no s’arregla a base de bastonades, com passava a Atapuerca, ni a espasades, com passava a l’Imperi Romà, ni amb l’espasa i la creu, com passava a l’Amèrica llatina, ni a canonades, com era del gust de Napoleó.

Heus ací, però, que Putin ha quedat enrocat al temps de Napoleó, i vol repetir la gesta de Hitler, demostrant que té molt poca cultura, com no sigui la de neandertal, ja que dels esmentats posteriorment no arriba a la sola de les sabates de cap estratega, si de cas seria de la sèrie de cèsars romans, però d’aquells més repelencs que només se’ls recorda per ses excentricitats.

Ben curiosament i ben al contrari Zelenski s’ha revelat com un home de cultura extraordinària, a més d’un home d’estat i estratega del segle XXI, dels que semblava ja no en quedaven. El més inversemblant de tot és que quasi tots l’hem descobert per mor de la guerra de Putin. Abans els entesos en política internacional el coneixien per haver estat un còmic que feia de president, i al principi de sa presidència per semblar que feia de còmic. Per als no entesos en política llunyana era un de tants desconeguts.

És una més de les barrabassades que a Putin li ha sortit el tret per la culata. En realitat li ha succeït en tot. La catàstrofe, també per a la pròpia Rússia, i ací volíem posar l’accent, és incommensurable. Tampoc no hem de caure en el sentimentalisme fàcil i dir que Ucraïna guanya. No. Ucraïna està ben fotuda, per l’atac unilateral de Rússia amb un potencial militar molt superior. El tema és que hi guanya Rússia, i tot indica que, a part de res, l’estat quedarà empobrit i hipotecat per dècades, i recordem que Rússia és una potència militar i poca cosa més. Com a potència econòmica la cosa està escandalosament mal repartida entre els famosos oligarques i el poble ras, que ja era famós per haver de fer coa per a qualsevol necessitat bàsica, abans d’atacar Ucraïna.

És evident que els càlculs eren que es repetiria el cas de Crimea: uns salvapàtries que van a la “reconquista” de la desferra de l’URSS, amb un comboi de tancs cap a la capital, Kíiv, i allà el poble els rebria amb clavells. Condemnarien directament Zelenski com a traïdor i posarien un govern titella, com feien en el millor temps de Stalin. Si tan bé els anava podrien repetir la jugada amb Moldàvia, després Finlàndia, després... Alemanya? Si alguna cosa ha demostrat Putin és que és un altre megalòman psicòpata, i entesos en política russa diuen que dins el sanedrí que l’envolta és dels moderats.

El fracàs de l’assalt a Kíiv, que van veure en directe a tot el món excepte a Rússia, evidencià el desastre d’estratègia russa, i a partir d’ací s’ha evidenciat tota la resta de l’absurd, i quedant al descobert la gran mentida de la guerra selectiva i moderna i la intel·ligència i eficàcia del segon (?) exèrcit més gran del món. El resultat final ha estat el de sempre: matances de civils, destrucció total de ciutats, amén d’infraestructures, incloent regions que es deien pro russes, aleshores una lectura és que bombardejaven els seus fins a la destrucció total. Què no faran amb els altres? Un altre tema és l’amenaça de guerra nuclear, tant pel potencial dels míssils, ni més ni pus que suficient per arrasar el món, com perquè Ucraïna està farcida de centrals nuclears, entre les quals Txernòbil, que fou precisament un dels primers objectius de Putin, suposam que per demostrar que per dallons els seus. El problema és que, suposadament, tot el que li sobra, de dallons, li falta de cervell, aleshores tornam a no tenir cap motiu per estar tranquils.

I tornant al principi: què hi pot guanyar Rússia en tot això? Inicialment sembla que arrabassaran a Ucraïna les regions del sudoest, que són les que ja eren culturalment russes i ara les han destruïdes físicament, a més de la desgraciadament famosa Mariúpol, que sembla només comparable a la Varsòvia que va deixar Hitler. Aleshores el balanç més exacte seria que, fins i tot guanyant en el sentit grecoromà (la victòria pírrica), què hi perd Rússia, i sobretot els russos no rics?

Hi perd per tot. Començant pel que aspiraven de recuperar d’aquell imperi rus: res, i molt pitjor, ja que el que han aconseguit ha estar consolidar l’OTAN, a més d’engrandir-la fins al màxim. Finlàndia i Suècia eren els darrers estats neutrals del conjunt de tothom, i ara més que mai, que vol estar a l’OTAN, de la qual l’enemic principal en serà Rússia les pròximes dècades, durant les quals també estarà vetada per al comerç amb el món occidental, que és el més dinàmic, i els doblers per a reconstruir el que han destruït, a veure d’on els treuen. Ja s’ha produït l’estampida de les empreses més grans del planeta, fins i tot de McDonald’s i altres que semblaven no tenir altres principis que els doblers. La pobresa que ja afectava bona part del poble rus no pot més que empitjorar.

A tot això a Rússia no n’hi ha d’altre que reforçar la dictadura i, ves per on, el millor aliat per a això és l’església, en aquest cas cristiana ortodoxa, a més de russa i putinista, que recorda el nacional catolicisme de Franco. El patriarca Kirill ha beneït els soldats russos que van a assassinar ucraïnesos, i no és versemblant que els cristians ortodoxos ucraïnesos estiguin d’acord en esser assassinats.

Ja m’ho deia mon pare: Quina cagada!