Quan el President Pujol va venir a Palma a presentar el llibre de la seva biografia, me'n record, com si fos ara, que, quan va haver acabat l'acte, els qui el compràrem i volguérem que ens el signàs, fèiem coa. Jo esperava el meu torn darrere En Jaume Sastre i, quan li va tocar a ell, el temps que En Jordi Pujol l'hi dedicava i l'hi signava, En Jaume li va dir: -President, vetlau bé tot això que ara fan a Na Maria Antònia Munar i a Unió Mallorquina. Posau-hi molta d'atenció perquè és lo que vos faran a vós i an es vostro partit.- El President, maldament no en fes cap comentari, me va semblar que va escoltar amb atenció aquelles paraules, que han resultat esser tota una profecia.
La setmana passada, que hem vist fer mamballetes a l'”emérito” tant als mitjans d'adoctrinament de masses del Règim com, naturalment, al carrer, aquesta mateixa setmana, se són destapats més exemples de guerra bruta de les clavegueres de l'estat borbònic. Hem vist sortir a llum com l’anomenada “policía patriótica”, amb la col·laboració de mitjans com El Mundo i El Confidencial, va fabricar acusacions falses de corrupció contra dirigents de Convergència, com N'Artur Mas i En Xavier Trias. Aquestes difamacions, les filtraren, les publicaren i les feren servir en moments decisius de diverses campanyes electorals. A les del 2015, la maniobra va fer perdre la batlia de Barcelona a l'independentista Xavier Trias i la va fer guanyar a la plurimulticulti Ada Colau, que no va tenir manies a l'hora de fer servir aquelles difamacions contra el batle com a principal “argument” electoral.
Jo no dic que, de corrupció, no n'hi hagi haguda dins Convergència, ni dins Unió Mallorquina. La corrupció política, per molt que ens tapem els ulls, fa part essencial de l'actual Règim del 78 i esquitxa la gran majoria de partits que han tocada cadira. Sí que dic, però, una cosa: per molt escandalosos que siguin casos com el “misteri” de N'”M. Rajoy”, el terrorisme d'estat dels GAL, totes les brutors del PP a Madrid, a València i a Mallorca i el PSOE a Andalusia i Extremadura, per molt grosses que siguin i per moltes que se'n destapin, en tots aquests casos bruts, suposats o demostrats, els sospitosos o els culpables no són mai el PSOE ni el PP ni l'espanyolisme ni el borbonisme, segons la contarella que en fan la premsa, les emissores de ràdio i els canals de televisió del Règim. En tot cas, el sospitós o el brut és, com a màxim, el “fulano”; en canvi, quan se tracta d'un partit que no encaixi en la “democràcia ètnica”, com molt bé l'anomena En Vicent Partal, el director del digital nacional Vilaweb (jo en diria més exactament quan se tracta d'un partit que no encaixa en la democràcia ètnica castellana), llavors el sospitós o el culpable és tot el partit, tot el mallorquinisme polític, tot el catalanisme. Heu sentit mai dir “clan” a cap família d'oligarques espanyols implicats en brutors, com feren amb la família del President Pujol? Heu sentit mai dir “organitzación mafiosa” al PP o al PSOE, com feren amb Unió Mallorquina? Per cada vegada que sentíreu anomenar en Matas com “el expresidente balear”, el sentíreu anomenar cap vegada “el exministro español”?
Tant o més desesperant que les difamacions d'estat contra capdavanters polítics votats democràticament, és la nostra predisposició a creure els mitjans del Règim. És ben hora d'abrigar-nos amb una bona cuirassa que ens immunitzi d'aquests mitjans. És ben hora que aprenguem que el Règim no mira mai la feta sinó qui és que l'ha feta quan ens acabussa plegats els seus mitjans d'adoctrinament de masses i els seus jutges militants, davant qualsevol cas brut que esquitxi un dirigent o un partit mallorquinista o catalanista, tant si el cas és real, com si és suposat, com si és inventat.
Llavors no ens ha de venir de nou que el subcamió mundial en desaparicions humanes per causes polítiques, tan sols superat pel dictador de Cambòdia Pol Pot, l'enyorin encara avui a les barres de bar perquè “va fer pantanos” i que llavors aquests mateixos trobin tancador En Pujol, que no ha fet desaparèixer ningú, o ben tancada Na Munar per molt que fes la carretera més segura de Mallorca.
Tenim feina de crear-nos perspectiva pròpia. Tenim feina de mirar-nos no amb els ulls dels qui volen que despareguem com a comunitat nacional, sinó amb els nostres propis ulls. Tenim feina de jutjar amb criteri propi les males obres i de valorar les bones obres dels nostres dirigents.
