Aquesta setmana no sé què ha passat (pens que vaig un poc desbaratat, ja vos ho dic ara) que he tornat a mirar la sèrie The IT Crowd. Sí, ho sé. No ha envellit massa bé i els acudits sexistes escarrufen. El que no recordava era el capítol on es «trenca The Internet» perquè una de les històries principals reflecteix el discurs trànsfob del creador (en Graham Linehan): Un assetjador sexual vol enllitar-se amb una periodista que li confessa que «abans era un home» (ja començam), es duen molt bé perquè fan coses «d’homes» plegats i quan el Normal entén bé el que se li havia explicat, es separa acabant amb una baralla a cops de puny. Havia fet una cerca per un dels còmics que hi surten i m’he trobat part de l’ideari d’aquest J. K. Rowling de l’humor i la seva emprenyada perquè Channel 4 va llevar de la seva carta aquell capítol. A Netflix no es pot veure sense cap alerta prèvia. En canvi, a la mateixa companyia, el capítol de Community, «Advanced Dungeons & Dragons» no està disponible perquè a un dels acudits de fons, un dels personatges malinterpreta què és un elf obscur i es pinta la cara de negre.
No sé quin és el criteri que fan servir per censurar, no sé per què amb un cas es pega tisorada i l’altre es pot veure sense cap problema. Em recorda el cas d’Heartstopper, una sèrie sense violència ni sexe que no es recomana a menors de dotze anys (els protagonistes són dos al·lots) i els Power Ranger (on es mostren adolescents sexualitzats, es ridiculitza la feminitat, les dones tenen un paper passiu i secundari) o Kid Danger (que conté acudits racistes, masclistes i amb dobles sentits sexuals) no es recomanen a televidents menors de set anys. Error humà? Algoritme amb dades esbiaixades?
El meu perruquer (com tanta gent) em deia l’altre dia, que no pensava que els algoritmes que hi ha darrere els serveis que feim servir fossin «una cosa dolenta». Com moltes altres coses, el preocupant no és tant quines són les dades que es recullen, sinó com es fan servir. Quan l’aplicació es nodreix de les teves dades per provar d’encertar la música que t’agrada, ens sembla bé. Quan això mateix es fa servir per decidir en quin ordre s’atén la teva telefonada a la teva assegurança, bé, no preocupa fins que et diuen que els criteris són atendre’t primer si és més probable que paguis per un servei addicional.
No sembla nociu, ni preocupant que la nostra visió del món estigui influenciada per petits programes d’estadístiques parcials. No passa res perquè en triar actualitat, cinema i literatura com a temes d’interès essent un home les recomanacions siguin The New Yorker, Fotogramas i els Premio Planeta, però si ets una dona siguin el Pronto, Cuore i Lecturas.
Supòs que és un gran esforç posar un avís davant totes les pel·lícules: «Atenció, està a punt de veure una representació sexista del món». O a l’entrada del Museu Picasso: «Atenció, el museu no està d’acord amb l’assetjament ni el maltractament de les seves parelles duit a terme durant anys per l’artista».
Aman Nòlem (ell/això)
