algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
15°

És lícit l’espionatge institucional?

Segurament respondreu a la pregunta amb la diversitat de respostes que correspon a la diversitat de pensament que tenim a la nostra societat. La meva resposta és que depèn, perquè tal com veiem a tantes sèries i pel·lícules gràcies a l’espionatge s’han pogut salvar vides, evitar conflictes armats, aturar accions violentes i gratuïtes. És cert.

Però si l’espionatge es dirigeix a oponents polítics, en un estat democràtic, això sí que no és lícit. Perquè es juga amb avantatge coneixent els moviments dels adversaris, es pot preveure i aturar accions legítimes. Perquè és ben legítim i democràtic plantejar les teves idees a la ciutadania, siguin de reforma de la Constitució, d’introduir-hi canvis importants, com el dret a l’autodeterminació dels pobles, siguin canviar-la de dalt abaix, capgirar-la, i plantejar que en vols una de nova.

La democràcia es basa en el contrast d’idees, respecte a les minories, acceptar el resultat de les eleccions, independentment del que un desitja. Sembla que tothom ha de saber aquestes regles, com també la separació dels poders executiu, legislatiu, judicial.

Això tan clar, tan obvi, per a les persones demòcrates sembla que una ministra de l’actual Govern de l’Estat espanyol no ho entén. Diu al Congrés ¿Què ha de fer un estat quan li declaren la independència d’una part? Què ha de fer si tallen carreteres, si fan aldarulls? La resposta, la vaig llegir a les xarxes socials, ho va dir n’Arnaldo Otegui : Ha de fer com el govern britànic, convocar un referèndum, com va fer a Escòcia. En una paraula, ser demòcrata i creure en aquest sistema.

No és tan difícil, Sra. Margarita Robles. El que No ha de fer és el que va fer l’Estat espanyol, muntar un sistema d’espionatge el Pegasus, tan eficient, ja que és marca israeliana, i saber què parlen, què diuen, què munten, els oponents polítics que pensen i treballen, legítimament Sra. ministra, per convèncer la ciutadania de les seves idees.

El debat al Congrés no el poguérem seguir complet però sí les xarxes socials han reproduït part de les paraules dels membres dels partits que han donat el suport al govern espanyol. El representant del PNB li demanava, on és la Margarita Robles progressista de fa uns anys?

Jo també m’ho deman, perquè la record com a Magistrada membre de Justícia democràtica, la primera dona que va presidir una sala de Penal a l’Audiència de Barcelona, la tercera dona a arribar al Tribunal Suprem. El 1993 sotssecretària del ministeri de Justícia, i més tard Secretària d’Estat del ministeri d’Interior, que va aconseguir agafar al lladre Sr. Roldan, i també va investigar els GAL...

Ara, és ministra de Defensa d’aquest govern que es diu el més d’esquerres de la democràcia espanyola, el primer de coalició de dos partits, i es fa responsable de l’espionatge detectat insistint en el fet que és legal. Pot ser que estigui a l’empar de resolucions de jutges del Suprem, hem de recordar que la democràcia pateix un poder judicial que no vol renovar els seus òrgans ja caducats? Però aquesta insistència en la legalitat, justifica l’espionatge institucional cap a persones que pensen d’una altra manera?

L’estat profund, també conegut com un estat dins d’un estat, allò que diuen deep state, en anglès sempre queda millor, és una forma clandestina formada per xarxes de poder ocultes que operen al marge del lideratge polític d’un país per tal de satisfer els seus propis objectius, segons ens informa la Viquipèdia. Aquí al segle XXI, opera de manera ben clara i sabem cap a on orienta els seus objectius.

No, no és lícit l’espionatge a adversaris polítics i qui ho ha ordenat ha de presentar la dimissió immediata. No és una fake news, una falsedat, en anglès of course, malgrat que he llegit comentaris a les xarxes que ho mantenen. Cal assumir responsabilitats polítiques, i francament, la Sra. Margarita Robles faria un gran favor a la democràcia mostrant la carta de comiat d’aquest govern.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Claro que sí, guapi, fa dervers d'un any
Estoy totalmente de acuerdo.
Depende.
Por ejemplo, si un delincuente, juzgado y condenado, reitera su intención de volver a cometer el mismo delito en cuanto tenga la ocasión.
Justificadísimo.
🤷🏻‍♂️
Valoració:0menosmas
Per si, fa dervers d'un any
Es justo y necesario, y no se trata de una frase ya hecha.
Y más cuando se trata de saber como "andan", sediciosos, golpistas de todo plumaje, condenados por insurrección, destroza patrias, traidores etc. etc.
Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente