Si hi ha un una muntanya singular, típica i tòpica, cridanera i amb història i molt més enllà, és el Galatzó. Ho té tot: és un ‘mil’, categoria principal per als excursionistes, però a més és el primer i el més vistós per a la majoria de ciutadans, que són la majoria de la població. Justament Na Burguesa ens el tapa, però si ens hi enfilam ja serà el referent totèmic. I si anam cap a s’Arenal qualsevol moment guaitarà per darrera Portopí i tornarà a presidir el paisatge fins no sé on. És el nostre Cerví: la muntanya emblemàtica a la que res no li fa ombra.

A part del Tomir, que és un cas semblant, però amb un angle de perspectiva molt més reduït i des de Pollença, més evident ‘du Moll’, la resta de mils, i fins i tot més alts, són més mals de trobar, ja que solen estar en segona línia i solapats en bona part per altres gegants. De fet del Teix al Tomir, o de la mola de Planícia a la cuculla de Fartàritx, tota la serra de Tramuntana és un contínuum de puigs de tot tipus, que només excursionistes veterans els distingiran. El mateix puig Major, si no fos per la bolla, serien pocs els que el trobarien.

Se’l reparteixen tres municipis: Calvià, Puigpunyent i Estellencs. Sobretot per a aquest darrer n’és tan condicionant que basta dir ‘es Puig’, ja que no hi ha gaire possibilitats de confusió. Des de Puigpunyent tradicionalment era el mateix cas, tot i que ací hi ha més puigs singulars, el puig-puig evidentment és el nostre. Tant és així que és un dels pocs casos on és el nucli habitat, que agafa nom del puig, en aquest cas de podio pungente, que ve a voler dir el que hem explicat.

Amb tanta visibilitat i singularitats físiques no ens ha d’estranyar que s’hi en sumin de paranormals. Ara per exemple: si venen extraterrestres, on s’han d’anar a amagar? Ho has endevinat: dins el Galatzó de cap. Animes en pena, cavalls en flames eternes, comtes Mals i Arnaus... també. Hi pots posar messions.

Per al que fa a la part de Calvià es compleix la norma (Puig de...) que agafa el nom de la possessió que el posseeix: Galatzó, que a més ha tingut un paper destacat històricament, és una possessió de les grosses i emblemàtiques, i essent un nom eufònic i inequívoc, és el nom que ens hem quedat. Un altre tema és si el referent de la possessió ja fos el puig, que també podria esser, però hi ha més partidaris de repetir una etimologia molt més enrevessada: aqua latiorem, ja que la va proposar un filòleg famós, però això ens dona més maldecap que solucions. Com es muta d’ aqua latiorem a ‘Galatzó’ ho haurà d’explicar un que en sàpiga, però tan important, sinó més, que les etimologies, és el referent: de quines aigües “tan amples” parlen?

És ben a la vista que tot el vessant sud del puig dona molta més impressió d’aridesa que d’altra cosa. De fet a l’altra banda de ponent ja és Andratx, on n’hi ha que s’estimen més cremar que veure ploure. Així mateix hi ha una sèrie de fonts, menys importants que a la part de Puigpunyent i Estellencs, que ja deuen esser quasi totes eixutes, i en el millor temps, per moure els molins d’aigua, la feren dur amb una síquia des des Ratxo, que és una altra possessió uns quants quilòmetres enfora.

Hi ha una altra etimologia a misses dites. Part damunt el túnel del coll de Gorvió hi ha l’Hotel Galatzó, però el personal foraster li deia “Hotel Galaxia”, no sabem si pel magnetisme esmentat o perquè el nom se’ls entravessava. Això era abans de fer la urbanització de Son Bugadelles. Esperem que ja s’hagi normalitzat. Que sigui una finca pública des de fa uns 15 anys cal suposar que també haurà ajudat a la normalització lingüística, a fer país, i a desbubotar.

No cal dir que la vista des de dalt ens acabarà de netejar d’aprehensions, pors ancestrals i l’espotonada, si no estam avesats a pujar aitals desnivells, ens acabarà d’aclarir que tots som mortals, a part que gaudir del teu país és una de les coses més sanes que hi ha. Fins i tot el puig Major té el Maçanella i es Penyal que li lleven protagonisme. Al Galatzó no: ell és l’amo i senyor, els 360 graus de vista d’èxtasi estan assegurats i, si els esperits vos ajuden, potser que pugueu colombrar Eivissa i Collserola, que és el que hi ha darrera el cel gris i embullat, diuen.