A principi d’enguany vaig partir a fer de becària a Brussel·les. Aquí compartesc casa amb quinze persones de nacionalitats diverses, i entre ells hi ha un grapat de francesos que estudien i fan feina a la capital d’Europa. Fa un parell de setmanes, vaig veure que tots els francesos s’havien reunit a la sala i partien junts, quan els vaig demanar on anaven em varen explicar que havien de lliurar papers a l’ambaixada francesa per poder cedir el vot a les eleccions presidencials del 10 i 24 d’abril als seus pares perquè votassin per ells a les eleccions.
Cedir el vot a les eleccions estatals? Era una cosa que no havia sentit a dir mai i, com a politòloga, em va pegar la curolla d’aprendre més coses sobre les eleccions franceses.
El que jo sabia era que, com que a França tenen un sistema presidencial, el president de la República (que també és copríncep d’Andorra) és directament triat per sufragi universal cada cinc anys. Aquest candidat, però, ha de ser proclamat per majoria absoluta i, com que aquesta situació gairebé mai es dona en un primer escrutini, es fa una altra votació al cap de catorze dies, en què només s’hi presenten els dos candidats que han obtingut més vots a la primera volta.
Com que la gran majoria dels meus amics o són politòlegs o són uns friquis de la política, com jo, va ser molt interessant conversar de política amb gent que mai ha tengut cap implicació política ni és gaire entesa, per falta de ganes, del tema. Així i tot, consider que les opinions que em varen donar varen ser molt interessants i dignes de compartir amb vosaltres en aquest article.
El primer a conversar amb mi va ser n’S, que com na F, vota per primera vegada. Ell és nascut a La Reunió, una illa africana a l’oceà Índic, que forma part de les regions d’ultramar franceses. Tot i considerar que la seva llengua materna és el “crioll” i la gran distància que hi ha entre ca seva i el continent, mai ha dubtat que és un ciutadà de l’estat francès. A ca seva, no parlen mai de política, de fet, no té gaire clar què varen votar els seus pares a la primera volta, però està segur que a la segona votaran Macron, com ell; no perquè el candidat el convenci de cap manera, sinó perquè és el “menys dolent”.
A la primera volta sí que va poder triar un candidat que realment el convencia, va ser del 4,7% de francesos que varen votar en Yannick Jadot, el candidat dels verds. N’S, influenciat per la seva condició d’illenc, considera que la lluita ecologista és molt important. És per això que en Macron, amb la seva clara aposta per l’energia nuclear, no el convenç, però s’estima més votar-lo a ell que a na Le Pen, perquè, després d’en Zemmour (candidat presidencial pel partit Reconquesta), no creu que hi hagi ningú pitjor per governar França.
No està només en contra de na Marie Le Pen perquè no té cap aposta ecologista ni creu que no s’ha d’invertir en energies renovables, sinó perquè la veu com una candidata extremista, obsessionada amb la lluita contra l’islam que “pensa que França s’acabarà quan ella deixi de ser presidenta i no té gens en compte el futur del país”.
Perquè, si n’S està tan preocupat per la lluita ecologista, és perquè el que a ell realment li preocupa és el futur, i el seu parer és que els candidats majoritaris no pensen en la França que els deixaran a ells.
La meva segona víctima va ser na F, de Lió, la tercera ciutat més gran de l’Estat francès. Tot i que, com a n’S, el que més influencia, normalment, la seva intenció de vot és l’ecologisme, la guerra a Ucraïna i els pares varen fer que a la primera volta votàs en Macron; si bé li retreu que no tengui apostes ecologistes clares. Acusa na Marine Le Pen de “prorussa” i que “com que té comptes de banc a Rússia, voldrà donar-los suport a la guerra”, per a na F això seria impensable. Encara que no hi hagués la guerra tampoc hauria donat suport a la candidata de Reagrupament Nacional, ja que la considera “massa extremista”, entre d’altres, per la seva obsessió de prohibir que les dones musulmanes puguin dur vel a França. Tot i això, li agrada que hagi proposat reduir l’edat de jubilació i abaixar imposts, però pensa que és una promesa falsa, perquè en Macron ha demostrat que “l’Estat no es pot permetre aquestes mesures perquè enfonsarien l’economia”.
A diferència dels dos primers, aquestes són les segones eleccions de n’E, que és de Tolosa, capital històrica del Llenguadoc. Ella considera que quan va exercir el dret a vot per primera vegada no sabia ben bé què feia i va votar en Macron a les dues voltes perquè era jove i no estava gens interessada en la política. De fet, afirma que a casa seva fins i tot se li havia inculcat una visió dolenta dels polítics perquè “tots són iguals”. Ella mai ha tengut cap casta de participació política, i fins i tot creu que “els francesos són una societat molt poc activa políticament”.
Com n’S, a la primera volta d’enguany va votar el candidat dels Verds perquè “si no protegim el planeta, no tendrem futur”. A la segona votarà en Macron perquè no té “cap més remei”, no té molt bona opinió de l’actual president de la República francesa, perquè “tot i que diu que és de centre, les seves polítiques s’ancoren a la dreta i només mira pels rics”; com els dos primers, creu que en Macron no està prou preocupat per la lluita ecologista i el que això comporta.
Però “millor votar-lo a ell que deixar governar na Le Pen”. Per a ella, la candidata és racista, dolenta per a la lluita per als drets de les dones, té una política econòmica molt poc realista a causa de les mesures massa populistes que proposa, presenta els immigrants com un greu problema quan no és així, és ultraconservadora i “no representa el progrés que vol veure per França”. Creu que els seus votants són vells i que no té en compte que el que volen els joves és tenir un futur.
Guanyi qui guanyi diumenge, que pareix que serà n’Emmanuel Macron, el que tenen clar els meus companys de casa és que a ells els queden més anys a la Terra que als candidats presidencials i que, pel futur que volen, hauran de lluitar.
