nubes dispersas
  • Màx: 31°
  • Mín: 26°
27°

Al voltant del 'Divan' de Goethe

«Allò que és a la vegada nou i de temps immemorial és la Paraula»
Nizami

El 'Divan occidental-oriental' de Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832) és sens dubte una de les obres poètiques més fascinants de principis del segle XIX. L'autor, amb un gran coneixement de la cultura persa clàssica, elabora tot un mosaic líric que ens porta d'orient a occident, intentant copsar la bellesa de la poesia d'ambdues cultures.

En les pàgines d'aquest recull, dividit en dotze llibres, hi apareixen els amors de Iussuf i Suleika, així com Makhun i Leila, alhora que l'autor del 'Faust' dialoga personalment amb els poetes perses Nizami, Sa'di i sobretot Hafiz. És aquest darrer poeta que serveix a Goethe de referent, cantant la memòria de la seva poesia, el goig de l'expressió sentida i l'embriaguesa.

Les referències a la cultura àrab són constants i li serveixen al poeta per connectar la sensibilitat oriental amb el món d'occident. A la vegada, s'entrecreuen les formes expressives tradicionals amb l'expressió del sentiment pròpia de la cultura romàntica. De fet, encara que pugui semblar agosarat, es pot assegurar que hi ha un agermanament entre el món popular i el Romanticisme.

Amb tot, un dels punts que considero més valuosos és, precisament, l'acostament a l'alteritat. Goethe té un domini tant del món oriental com del món occidental i els presenta de forma separada i complementària. No hi ha l'intent d'engolir una cultura amb l'altre, sinó la voluntat d'establir un diàleg ferm que enriqueixi les dues visions del món. La voluntat de copsar tots els caires de la bellesa. No debades, el manuscrit d'aquesta obra ha estat declarat patrimoni mundial de la humanitat per la UNESCO.

Així, per la diada d'aquest dissabte, m'agradaria recomanar-vos aquesta obra que recentment he llegit i que tant m'ha impressionat. En català la traducció és de Manuel Carbonell i està publicada a l'editorial Adesiara. Per acabar, només un petit tast d'un dels poemes que més m'han agradat i que dialoga amb el poeta persa Nizami:

Llibre de lectura

El llibre dels llibres més curiós
és el llibre de l'amor;
ben atent que l'he llegit:
alegria, poques pàgines,
penes, fascicles sencers;
un paràgraf, la partença.
Reveure's!, un breu capítol,

escapçat. Toms de fatics,
allargassats amb mil notes,
sense fi i sense mesura.
Oh Nizami... A la fi
has trobat el camí dret;
l'insoluble, ¿qui ho resol?
Els amants quan es retroben.

Salut, poesia i bon Sant Jordi a tothom!

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per lector, fa 4 mesos
gràcies per la recomanació Miquel! sembla molt interessant!
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente