llovizna ligera
  • Màx:
  • Mín:

La ruleta de la mobilitat sostenible

Tal vegada només és una impressió, però sembla que la regidoria de Mobilitat de Palma hagi substituït la que temps enrere fou la totpoderosa àrea d'Urbanisme, que solia ser, després de la batlia, el segon plat en el mercadeig de responsabilitats polítiques, fos en els pactes de govern o fruit del repartiment de quotes internes de poder.

La influència que té la regidoria estrella a la ciutat és enorme i la paraula màgica en el seu desenvolupament podria ser «sostenibilitat», terme que completa el sintagma de moda: mobilitat sostenible.

A Ciutat, hi viuen persones. D’aquesta obvietat, qui se n'ha de preocupar —els gestors municipals— sovint pareix que se n'oblidi.

Palma no és una bona ciutat per viure-hi: està bruta, no fa bon caminar per les voravies, perquè ara trepitges excrements o pixum, suara t'atropellen... Si no és per fer feliç un ca, val més no anar a segons quins parcs, i la policia local no té com a prioritat vetllar per la convivència ciutadana, és a dir, ocupar-se de les seves competències legals bàsiques, que són les ordenances municipals i el trànsit.

Darrerament, emparat amb conceptes inqüestionables —com són la mobilitat sostenible, l'ecologisme, la pacificació urbana, eixos ciutadans i terminologia assimilada—, s'executen actuacions de gran incidència sobre les persones, que, recordem-ho, «també» viuen a Ciutat.

Tenint en compte els beneficis que generen les accions d'aquesta relativament nova concepció urbana per a uns, s'ha de tenir molta cura a l'hora d'aplicar mesures, atès que, si no es fa bé, poden causar incomoditats, perjudicis de salut o fins i tot econòmics per a altres.

Crear més espai per als vianants; disminuir la contaminació ambiental i acústica causada pel trànsit, el renou, l'estrès, la pol·lució..., són alguns dels lloables objectius de la mobilitat sostenible. Ara bé, desplaçar-los d'un espai a un altre no és exactament una disminució. Més aviat una contraposició terminològica que pot revitalitzar una zona a costa de devaluar-ne una altra.

Una mostra d'aquesta possibilitat s'aprecia, entre d’altres, al darrer vídeo publicat al perfil de Facebook: «Flipau amb Pere Garau», lloc virtual, on sovint es qüestiona la saturació del trànsit a la zona de la plaça de les Columnes, per mor que han tancat al trànsit el carrer de Nuredduna i mitja plaça, per fer-los exclusius per a vianants. El vídeo pareix filmat des d’un balcó al carrer de Nicolau de Pacs, per persones que no conec, però sobre les que en vull parlar. Imaginaré que són dues i per afinitat, d’una certa edat.

Durant els temps que dura la filmació, el carrer hi apareix col·lapsat de vehicles de motor. Els canvis de les fases semafòriques de la plaça de les Columnes fa que l'embós es desplaci compacte. La filera de cotxes és constant, tan constant, com el renou que la intensitat del trànsit hi desprèn. Les imatges també exhalen impotència. En tot plegat intuesc un punt de desesperació.

Els entrebancs físics urbans amb els quals havien après a conviure els filmadors, de sobte s'han multiplicat: renou, pol·lució, contaminació, places d'aparcament habituals saturades pels vehicles desplaçats per l'eix cívic del qual gaudiran altres palmesans... Menys qualitat de vida, en resum. I això sense oblidar la depreciació de la seva llar pels inconvenients ambientals esmentats.

Els dèficits emocionals també reben. Veuen que, molt a prop, veïns —envejats— del carrer de Nuredduna es veuran beneficiats, de forma inversament proporcional, dels seus nous inconvenients. Entre altres gaudis, tindran el flamant passeig a peu de carrer, no hauran de suportar renou ni la contaminació del trànsit ni de la recollida de fems, els seus immobles obtindran un increment de valor notable... En definitiva, major qualitat de vida.

Probablement, la parella protagonista es demani perquè, per fer l'eix cívic, l'Ajuntament no ha triat el seu carrer en lloc de Nuredduna. Així gaudirien dels avantatges en lloc de patir-ne les conseqüències: han tocat amb les mans la fredor de la ruleta de la mobilitat sostenible.

Mentrestant, donen voltes i més voltes a l’escenari que hauran d'afrontar. M’imagín la seva conversa:

Per què hem de patir aquesta situació?
Diuen que és bo per a la ciutat i la gent.
I nosaltres, què som?
Dues paperetes cada quatre anys.
Acabaran les obres a la plaça.
Sí, però els cotxes circularan a l'inrevés per la rotonda i les línies afegides d'autobús probablement faran que hi hagi més embossos.
He demanat un pressupost per posar Climalit a les portes i finestres; així no sentirem tant de renou.
Vindrà l'estiu, i no podrem tenir les finestres obertes perquè ens entrarà tot el fum i el renou.
Idò instal·larem aire condicionat.
Però el metge ens va recomanar que no hi estem exposats. Tanmateix, no el podem pagar.
Creus que alguna persona que hagi tingut capacitat de decisió en aquest projecte deu viure al nostre carrer o pels voltants?
No ho crec. Sense mal pensar, com a mínim, per força, s’hauria d’haver posat a la nostra pell.
Què farem amb el vídeo?
— Què et pareix si el penjam al Facebook?
Qui hauria de mirar-lo no ho farà.
— Ja ho sé, però fa molt mal fer no fer res.
Trobes que hauríem de vendre el pis?
— De cap manera. És ca nostra, i ca la nostra filla si la necessita. On hem d'anar? Ens hem de moure? Així sí que la paraula «mobilitat» ens mouria de bon de veres. A més, si partíssim, qualque articulista desenfeinat ens trauria pels diaris.

Jaume Pla Forteza. Inspector de policia local jubilat

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.