La carència de sentit del ridícul deu esser un do de Déu que reparteix no sé com, però és evident que té molts avantatges per fer-se un nínxol social, grimpar, semblar algú interessant, i no diguem ja de fer-se el graciós en les festes ferestes, lligar amb el que no ha volgut ningú, i tantes altres facetes d’aquesta vida on ja s’han d’aferrar a qualsevol cosa per intentar deixar petjada.

No tenir amor propi també deu tenir avantatges. No sé quins, però a jutjar pel que es veu, tant els és riure’s de les seves ridiculeses com bravejar de sa boina de quadros. Com si els operen, amb tal de tenir un minut de pujada emocional, en veure publicat un doiet seu ja fan mamballetes.

Això de la capçalera... què fan aquí? En la resta d’opinions de l’article anterior, que són set (gràcies), es veu una mena de denominador comú que és considerar-los un cos estrany, no precisament benigne. Per explicar-ho gràficament seria el que els metges entenen per virus, o la resta de la gent els torracollons de tota la vida. Estan aquí de gresca particular, que consisteix en rebentar la festa dels altres (un clàssic, d’altra banda). Algú trobarà que no n’hi ha per tant, que duim tota la història de capuletos i montescos, moros i cristians, forasters contra mallorquins, mallorquins contra catalans... doncs no. Amb els meus articles no. D’espais de gresca n’hi ha de sobres i de tot tipus. Aquí no ho és.

De fet, havent vist (quasi viscut) des de la polèmica d’en Pep Gonella fins a les barrabassades de Bauzá, en escriure d’això m’ho repens tres vegades més que els articles normals, que tampoc no són improvisats. Si algú es molestàs en repassar els articles sobre llengua d’aquesta col·laboració comprovaria què fins i tot els gonelles i rebenta festes hi varen trobar ben poca cosa per a remenar d’abeller, mentre altres casos semblants han tingut melé, tot i què més que pels articles, perquè n’hi ha que de discutir n’han fet una necessitat, quan trobarien la resposta en qualsevol biblioteca, que segur que en tenim ben prop, de franc, i amb un servei infinitament més amable que els bancs.

Per a mi això és la prova que aquí no s’originen polèmiques, però tampoc no ho discutiré. Posaria messions que aquesta col·laboració n’ha estat la menys afectada, per assegurar-ho ho tendria que analitzar i no ho faré. Ben al contrari aquí hi ha un esforç extra per explicar el que es pugui de manera inequívoca. Si es diu, per exemple, que les coves des Màrmol de Calvià, els mapes de l’IDEIB les ubiquen 640 metres enfora (però no hi pots anar dret i te perdràs, i per l’altra banda t’afuaran els cans) és que he anat a comprovar que les coves no s’hagin mogut. I si dic que mentre a Europa es fa un cordó sanitari a l’ultradreta, a Espanya el PP hi pacta, és probable que ja ho hagin dit pel telenotícies. Idò partim de fets comprovats o situacions comunament acceptades. Que jo també m’equivoc, com els mapes de l’IDEIB? Sí, i qui ho vulgui comentar, un mínim de respecte i ja està.

Una altra cosa són trolets com els de dalt, que senzillament emmerden allà on els deixen. Si us fixau en el “contingut” de les pantallades de dalt, doncs el mateix “contingut” pot servir, per exemple, per tocar el nas a qui té un blog de receptes de cuina i en posa una de patates en escabetxo. I tornaria a posar messions que els (o les) del blog de la recepta aquesta tampoc no entendran d’on surten, ni per què, aquests dos beneitònims.

Que un signi “mallorquí” em sembla el més repugnant. Supòs que posar unes normes als beneitònims seria com imposar unes normes de bona conducta a les cases de putes, però hi ha casos, com el “mallorquí” aquest, que és com subvencionar-li les pedres que ens tirarà. De paraula i obra és un traïdor, si hagués nascut a l’Illa seria renegat, i si és foraster està usant els nostres sentiments per riure’s de nosaltres i de tot el que feim per alçar el país. D’aportar a la democràcia, ni al debat, ni a la convivència, ni a la cultura, ni que fos la madrilenya: 0.

En la puntuació dels comentaris també s’esdevé un fenomen curiós, que sembla part de la mateixa campanya, i és que els comentaris de caire catalanista reben automàticament una desena de vots negatius.

En resum per si algú acaba d’aterrar: els beneitònims aquí no són ben rebuts, i si són de dois o en foraster s’entén que només volen embrutar. Per a la discrepància sana ho vaig explicar a l’article anterior i no som de repetir les coses.

Ja m’ho deia mon pare: això és com una vega de moneiots.