Heu llevat la caricatura de la dona maltractada i d’un jutge. Bona feina.

Però, no us equivoqueu, la campanya contra el cartell l’han impulsada els seus acòlits. Us han enganyat. L’exposició coneguda per «quatre vianants» tenia escàs ressò. Per això, al seu valedor se li va ocórrer, per donar-li visibilitat, promoure’n la censura.

Aquesta agosarada acció transmutaria l’ostracisme provincià amb una festa mediàtica d’abast nacional, fins i tot ministerial, que, en definitiva, no ha fet més que amplificar una situació que es pot donar en qualsevol entorn personal, professional o social, també en el judicial. En síntesi, pens que la polèmica ha beneficiat el feminisme en general i l’autora en particular. Així que, si voleu promocionar una obra, ja sabeu com fer-ho... Fi de la sàtira.

Ja que parlam de dibuixos, n’hi ha un altre de divulgat a les xarxes socials que afortunadament no ha tingut gaire ressò. Es tracta del cartell que publicà el proppassat vuit de març la Societat Municipal d’Aparcaments...«SMAP», organisme de l’Ajuntament de Palma, amb motiu del Dia Internacional de la Dona.

En aquest cas, trob que hi ha motiu perquè les persones contràries a l’eliminació de la vinyeta de Diana Raznovich demanin —demanem, ara sí— la retirada del cartell municipal.

L’evident sexualització del dibuix presenta set —probablement, atractives— dones. Al centre de la imatge, hi apareixen les siluetes de cinc cossos «cosificats» i insinuats sense roba. Ambdós costats de la composició estan estereotipadament adornats amb altres dues —seductores— dones.

Aquesta al·legoria presentada per un organisme públic al voltant d’una data tan assenyalada, no arriba —entre molts per triar— al suggestiu i menyspreant missatge que transmetia l’anunci televisiu del «cognac 103 etiqueta negra», devers els anys setanta, sobre el paper de la dona a la llar. Una veu en off que afirmava saber-ho; demanava a una esposa exuberant, pel coneixement dels desitjos del seu marit en arribar a casa. Venia a equiparar l’ànsia sexual amb l’alcoholisme promocionat: «carn i suc a voler», en definitiva.

Faig aquesta descripció, perquè la imatge institucionalitzada em trasllada a aquells anys tan foscos. A parer meu, el cartell ho representa tot menys la mínima sensibilitat amb el feminisme, fet que contradiu les proclames oficials.

Ha transcorregut un mes i no s’hi ha fet cap retret, que jo sàpiga. Una vegada més, torna a guanyar la normalització de conductes masclistes.

El dibuix no representa de cap manera a la totalitat del col·lectiu femení. Més aviat és una nítida exaltació —només— de la seva sensualitat. No desdiria anunciant qualque tipus d’establiment dels anomenats de carretera, on les dones també esperen —com a l’anunci— els homes.

Jaume Pla Forteza. Inspector de policia local jubilat