Sens dubte a Illes Balears un dels grans problemes que tenim, especialment els nostres joves, és l'accés a un habitatge assequible. Els preus de compra i de lloguer no deixen de pujar i la política pública d'habitatge és totalment insuficient perquè queda molt enfora de les necessitats existents.
Una de les grans borses de terrenys urbans que pot acollir una nombre important de nous pisos de protecció ofical són els terrenys de l'antic quarter militar de Son Busquets a Palma amb una previsió d'uns 900 nous pisos assequibles.
Fa molts d'anys que lluitam perquè el Govern de l'Estat, propietari de Son Busquets, posi a disposició de la política pública d'habitatge aquests terrenys. Fins ara no hi ha hagut avanços substancials tot i que l'interès general és evident, per això s'ha de continuar perseverant. En algun moment esperam, hem d'esperar que l'estat amolli i entri al sentit comú.
Ara bé, mentre arriba l'acord amb l'estat el que han de fer les institucions de les Illes Balears és tenir una ordenació urbanística de la zona que permeti el dia següent d'una entesa amb l'estat iniciar la transformació i construcció d'aquest espai urbà, això si respectant alguns edificis o elements històrics que tenen interès patrimonial. El que seria impresentable i rebutjable és que aquesta injeccció de pisos a preu assequible pogués quedar aturada, frustrada i endarrerida perquè estigui pendent la tramitació i aprovació d'un determinat pla urbanístic. I és des d'aquest punt de vista que resulta decebedor que el Pla General de Palma que es troba en tramitació enlloc de fer una ordenació detallada i executable remeti això a un futur pla especial.
Pla especial i conceptes com agilitat, emergència habitacional, rapidesa, no lliguen de cap manera. Fer un pla especial podria ser una bona idea si no fos perentori trobar solucions per alleugerir les demandes d'habitatge. Seria inconcebible i una broma de molt mal gust tancar un acord amb l'estat i que aquest hagués d'esperar anys a que Cort aprovàs un pla urbanític.
S'han fet decrets lleis per no haver d'esperar canvis de plans urbanístics per fer escoles, equipaments sanitaris i socials. I això s'ha fet perquè és evident que haver d'esperar l'aprovació del pla allarga d'una manera inassumible la cobertura de necessitats públiques de primer ordre. Podríem discutir quina normativa ens hem atorgat perquè això funcioni tan lentament, discutir per què és tan llarg i complicat fer un pla urbanístic, i és una discussió necessària però que escapa a aquest article. Com podríem discutir sobre sobrepoblació o sostenibilitat del model que també és un debat necessari i complex.
Lògicament Son Busquets no és la solució de tot. El problema de l'habitatge a Balears va molt més enllà i calen moltes més mesures. Per exemple impulsar una política de canvi d'ús que permeti aprofitar a aquesta finalitat edificis hotelers de baixa qualitat i obsolets. Per exemple establir una nova categoria d'habitatges com serien el de preu màxim similar als de preu taxat que existiren a un moment determinat. Per exemple com apujar el preu de referència de l'habitatge de protecció oficial per a la iniciativa privada com ha fet encertament el Govern Balear. Per exemple incrementar en determinats casos les densitats i paràmetres urbanístics dins el sòl urbà. Per exemple mesures fiscals, garantir lloguers... I tantes altres coses.
Son Busquets no ho arreglarà tot però és una gran oportunitat per fer una gran passa endavant, per això no s'entén que hi hagi responsables públics que no vegin que no podem assumir qualsevol risc d'endarreriment...
Josep Melià Ques
Diputat del Pi-Proposta per les Illes Balears
