Sembla que és una incongruència, plantejar l’excepció quan el micromasclisme, segons trob a la pàgina d’una institució com és el Parlament de Catalunya, és:

El terme micromasclisme sorgeix de l’àmbit de la psicologia i les ciències socials. Es refereix als comportaments o les actituds masclistes presents en la vida quotidiana que es manifesten d’una manera més o menys subtil i que la societat ha normalitzat o invisibilitzat.

Tot i que no figura en el diccionari normatiu, el podem trobar a la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat, definit d’aquesta manera:

micromasclisme: Comportament interpersonal legitimat per l’entorn social que contribueix d’una manera poc perceptible a la discriminació de la dona en la vida quotidiana. Malgrat el seu origen especialitzat, apareix freqüentment en textos divulgatius i periodístics, i l’ús que se’n fa pot ser referit al fenomen en general (el micromasclisme), però també, i molt sovint, a cadascuna de les actituds o comportaments que el formen (els micromasclismes).

I el patriarcat, el definim com a:

El patriarcat és un sistema de domini institucionalitzat que manté la subordinació i invisibilització de les dones i tot allò que considera com a 'femení', pel que fa als barons i el 'masculí', creant així una situació de desigualtat estructural basada en la pertinença a determinat 'sexe biològic'. Té el seu origen històric a la família, la prefectura del qual exerceix el pare i es projecta a tot l'ordre social. Aquesta situació es manté a través de règims, hàbits, costums, pràctiques quotidianes, idees, prejudicis, lleis i institucions socials, religioses i polítiques que defineixen i difonen una sèrie de rols a través dels quals es vigila, s'apropia i es controla els cossos de les dones, a qui no se'ls permet gaudir d'una igualtat completa d'oportunitats i drets.

Crec que són ben necessàries aquestes definicions per encetar la incongruència del títol: hi pot haver «excepcions» en els micromasclismes, en el patriarcat?

Això és el que han volgut demostrar els representants del poder judicial aquí, en fer retirar la vinyeta de l’artista Diana Raznovich referit al micromasclisme d’un jutge, representant claríssim del patriarcat imperant.

Haureu vist els articles publicats aquests dies, us recoman la seva lectura i aprofit per felicitar a na Pilar Garcés, a n’Aina Comas Delgado, a en Sebastià Alzamora que han comentat aquesta retirada. Trobareu les seves encertades paraules si cercau els articles publicats als mitjans de comunicació d’aquí.

Els jutges i jutgesses han de ser una excepció a l’hora de mostrar públicament el seu micromasclisme que traspuen moltes de les sentències dictades? Les víctimes de violència masclista que han patit resolucions a favor dels agressors, siguin de violacions com La Manada, o de relacions conjugals, han sortit de les seus judicials entenent bé què significa el patriarcat en la mentalitat de tantes i tantes persones que han d’impartir justícia imparcial.

Perquè la societat pot ser crítica en la tasca dels seus representants polítics, tan menysvalorats, tan ridiculitzats, o es pot fer acudits sobre qualsevol altra dedicació professional, com la sanitat, l’educació, i no es poden fer crítiques respecte a la tasca judicial? No hi ha persones amb mentalitat masclista en el món judicial? Les excepcions són aquelles que tenen la mentalitat oberta, feminista, en podeu estar ben segures, si no, demanau-ho a tantes advocades de víctimes.

La ciutadania quan ha d’entrar a un jutjat ja pateix només pel simple fet d’entrar en un àmbit que manté un llenguatge incomprensible: diligències prèvies, providència, imputació, demanda...

És acceptable l’excepció del món judicial, en la societat del segle XXI? Rotundament no. Hem de recordar una vegada més que el poder judicial s’ha desprestigiat tot sol en ser el braç executor polític en la resposta al procés català, les resolucions sobre directrius de la pandèmia, o de lleis educatives?I recordem que hi ha representants amb el mandat caducat que no dimiteixen.

Moltes veus feministes han respost exigint disculpes per part d’aquells representants que han «recomanat» la retirada, i d’aquelles que han acceptat la «pressió».

Uns han fet més sang contra les representants polítiques que no contra aquells que han exercit la «pressió». Fins i tot en això apareix el masclisme, no micro en aquest cas. Rotundament no hi pot haver excepcions en el micromasclisme, s’exerceix o no, com s’és feminista o no en la manera de viure i entendre el món.