cielo claro
  • Màx: 13°
  • Mín:

Hotelers: do not disturb

Aquests dies he rellegit el llibre intitulat 'Do not Disturb Barceló', que Joan Buades va publicar aviat farà tretze anys. I, tanmateix, és un text que, amb algunes actualitzacions sobre l'estirabot de la financiarització turística durant la dècada prodigiosa prepandèmica del negoci global turístic, podria haver publicat ara.

Un bon exemple d'això és que Joan Buades explica com, en els anys 2006, 2007, i 2009, la multinacional Barceló travà negocis turístics amb la banca marroquina, i, of course, amb la casa reial de la dictadura alauita. La lectura d'aquestes pàgines del llibre és esponerosament útil per contextualitzar el que diu el copresident del Grupo Barceló, Simón Pedro Barceló, en una entrevista publicada el passat diumenge a Diario de Mallorca. El fragment de l'entrevista que motivà la relectura del llibre de Joan Buades és el següent:

"Pregunta: Son la hotelera española con mayor presencia en Marruecos por ese arraigo con el país alauí ¿qué opina del giro de Sánchez con el Sáhara Occidental? Resposta: Que España y Marruecos tengan la mejor relación posible es positivo para España e indirectamente para nosotros. En política debe primar el realismo. Estuve hace pocos meses en Dajla, una península en el Atlántico, al sur de Canarias [en desarrollo turístico]. Aterrizas en un aeropuerto construido por Marruecos, el control de pasaportes lo hacen sus autoridades y la ley del territorio es la marroquí. España está dando un paso en su reconocimiento. En cuanto a las formas, se podría haber hecho mejor. Pregunta: ¿España traiciona a la causa del pueblo saharaui? Resposta: Creo que no".

La veritat és que, encara ara, no em puc avenir com la periodista no repregunta per intentar esbrinar quins interessos concrets té Grupo Barceló a Dajla que, com és sabut, és part dels territoris del Sàhara Occidental il·legalment ocupats pel Marroc. S'hauria escaigut preguntar a Simón Pedro Barceló sobre la legalitat internacional en relació al procés de descolonització inconclús del Sàhara Occidental, sobre la sistemàtica conculcació dels Drets Humans de la població sahrauí en els territoris ocupats pel Marroc... o, fins i tot, què en pensa el copresident del Grupo Barceló de l'Avantprojecte de llei de protecció dels drets humans, de la sostenibilitat i de la diligència deguda en les activitats empresarials transnacionals? Però s'imposa el do not disturb els hotelers.

Per una altra banda, a principis de la setmana passada el Govern autonòmic va fer públic que: "El Govern i la Federació Hotelera de Mallorca ofereixen més de 350 places a habitacions, apartaments, i estudis per atendre refugiats d'Ucraïna". El comunicat oficial va ser replicat per la majoria dels mitjans de comunicació amb titulars com ara: "La Federación Hotelera pone a disposición del Govern 350 plazas para acoger a refugiados ucranianos en Mallorca", "Hoteleros de Mallorca ofrecen 350 plazas temporales para acoger a refugiados ucranianos", "La Federación Hotelera ha puesto a disposición del Govern 350 plazas para los refugiados de Ucrania" .... Fixin-se que en els titulars dels mass-media el Govern desapareix i en el cos de la notícia no s’informa si la Federació Hotelera ha posat a disposició de les persones refugiades ucraïneses aquestes places d'allotjament com a gest solidari, o a preu de mercat. Al final l'acord del Govern amb la Federació Hotelera no es va materialitzar car Creu Roja –que és l'encarregada per part del Gobierno de España de tota la logística dels "refugiats VIP" ucraïnesos - optà per a una altra solució. Però ja s'ha creat una imatge d'acció solidària-humanitària per part de la Federació Hotelera. Ho era realment? En lloc d'aclarir-ho, do not disturb els hotelers ...

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.