Llosca als Oscars

Més enllà de l'inadequat de la reacció, per violenta, excessiva i precipitada, en el sentit que no va demanar a la seva parella si necessitava o volia algun tipus d'ajuda, després de la suposada broma, hi ha damunt la taula la qüestió de l'humor i el que haurien de ser, o no, les seves línies roges.

Resulta realment pobre, riure's del físic d'una persona. Però si a més, la característica física de la qual es fa broma, deriva d'una malaltia, la cosa és d'una inoportunitat i mal gust remarcable. Chris Rock, s'ha de dir, desconeixia que Jada Pinckett pateix alopècia. Un tema encara tabú, quan afecta les dones.

La reacció ideal, però, hauria pogut ser que l'actriu es dirigís al presentador fent-li notar la relliscada i convidar-lo a fer broma, no sé, sobre la seva parella, si en te, ell mateix o qualsevol esser estimat. A la mateixa gala, i en públic, que és a l'àmbit on es produí la situació. Ara bé, s'entén perfectament que, per les raons que sigui, no reacciones al moment quant a més, parlam d'un tema que segur que li causa cert patiment personal.

Sense entrar en qüestions com el masclisme, el racisme, o la borratxera d'eufòria i egocentrisme, habitual en aquests tipus d'esdeveniments, etc... que també s'han comentat arran d'aquest incident, cal remarcar el rebutjable que és fer broma sobre qüestions de salut. En públic, i algú a qui no coneixes.

Mal exemple. Més encara, en una trobada d'alta volada. I ens hauria de fer pensar de nou, en l'arrel de pràctiques impresentables i nocives com són el mobbing o el bullying i com, sense ser-ne conscients, podem contribuir a normalitzar-les, tot ocultant-les sota una pinzellada d'humor.