«À Yvan Colonna partutu oramai à l'eternu,
À tè la Corsica Regina, À tè l'abbracciu di issa terra!»
El 6 de febrer de 1998, a la ciutat corsa d'Ajaccio va ser executat el prefecte Claude Erignac.
Anys després es responsabilitzaria de la mort del prefecte un escamot de militants nacionalistes corsos i Yvan Colonna, professor d'educació física i pastor de cabres, va ser considerat culpable i empresonat.
El 2 de març de 2022, Colonna va ser ferit greument per un altre pres, en el que es considera una venjança de l'Estat francès. Denou dies després, Colonna moria.
L'atac i l'assassinat d'Yvan Colonna ha despertat una revolta als carrers de les principals ciutats corses que ha fet ressorgir el sentiment de greuge, d'indignació i cansament cap als ocupants francesos.
Davant l'onada d'indignació i mobilitzacions populars a Còrsega, els responsables de l’Estat francès ofereixen una «autonomia» per a l'illa. Una autonomia entesa com un intent de neutralitzar les ànsies d'independència de la nació corsa.
Cada nació oprimida té les seves pròpies característiques i ha de fer el seu propi camí, però els nostres veïns corsos ja saben què pot significar una autonomia. Tenen el mirall del País Basc, Catalunya o les Illes Balears.
I nosaltres tenim el mirall que ens interpel·la en veure que Estats tan centralistes com el francès o el marroquí ofereixin 'autonomia' a Còrsega o al Sàhara.
Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”
http://joancalsapeu.wordpress.com/2011/04/14/el-felanitx-republica-de-pere-oliver-domenge/