Això de denunciar la corrupció a can PP és pitjor que un crim. En Casado la va fer grossa. Haver volgut denunciar la corrupció a la diva Ayuso és imperdonable. El PP no és un partit corrupte, encara que visquin emmerdats per la corrupció. No són corruptes. Ho heu entès bé? Doncs ja ho sabeu. Només són els altres que fan les coses malament. La culpa de tots els mals la tenen els qui governen. Són culpables de la pandèmia. Són culpables de la guerra d’Ucraïna. Són culpables de la pujada dels preus. Són culpables de la vaga dels transportistes. I també són culpables de la sequera. Això no ho arreglen ni les pregàries ni les “saetes” a la Verge. N’hi ha molts, segurament massa que creuen que això ho arreglaria Vox, d’altres pensen que ho arreglarà Ayuso. I què farà l’amic de contrabandistes Feijóo? Intentarà imitar en Casado, però no deniunciarà la corrupció d’Ayuso ni de ningú del partit i així prosperarà. Continuen els inforamtius anunciant pluja, per tant, plou poc o no plou. Idò endavant!

Segons la Plataforma per la Llengua la policia espanyola ha denunciat una professora per haver-se dirigit en català a dos agents quan entrava a la comissaria. Això ha passat a Terrassa i la Plataforma està cercant testimonis que certifiquin aquest altre cas de discriminació lingüística.

Tot va ocórrer, perquè els agents varen demanar a la catalana amb arrels marroquines que s’identificàs. Ella com que tenia cita, així ho va indicar i es va identificar en català. Els agents varen respondre que no l’entenien i que els parlàs en castellà. Ella, llavors, els va parlar en castellà, francès i àrab. Els agents varen continuar indignats dient que no l’entenien. Els agents després d’amanaçar-la li varen posar dues denúncies. En la primera l’acusen falsament d’haver-se negat a identificar-se, cosa que no va fer en cap moment, i en la segona l’acusen d’haver-los faltat al respecte. Com que ho varen escriure a la denúncia, es veu que l’havien entesa però no li consentien que parlàs en català. A la denúncia varen escriure que ella els havia faltat al respecte quan els havia dit: “aprèn a parlar català” i “aprèn l’idioma”. També l’acusen de violenta i de fanfarrona. Aquests agents espanyols la denunciaren per haver parlant català i a mi hi haurà espanyols que me denunciaran per haver-ho denunciat.

S’ha acusat Puigdemont d’haver parlat amb Putin i això és considerat imperdonable i s’ha demant al Parlament Europeu que investigui el cas, però no s’han demanat comptes al rei emèrit, que quan era cap d’estat es deixava posar un pin a la solapa per part de Putin. El president José María Aznar el rebia amb els braços oberts. El rebien somrients els presidents Zapatero i Rajoy. A tots aquests capitostos espanyols també els deu haver d’investigar el Parlament Europeu… El més altisonant d’aquesta notícia a partir d’un periodista d’extrema dreta ha estat que davant la pregunta que va fer a Rufian per saber que li pareixia que Puigdemont s’hagués relacionat amb Putin en un moment molt anterior a la guerra actual, i Rufian va respondre més o manco amb aquestes paraules sobre Puigdemont i altres persones que s’han relacionat amb el president rus: “Són senyorets que es passejaven per Europa i es creeien ser James Bond”. De més grosses n’haurem de veure. ERC a través de Rufian molesta a Espanya, però el més gros és que també molesta a Catalunya. Rufian ha aconseguit unir quasi tots els partits espanyols a Europa per poder atacar l’independentisme.

Actuacions com la de Rufian i la tebiesa del president Aragonès estan enfonsant l’independentisme, fet que agrada molt als polítics espanyols i també als governants. El fet que Aragonès se segués al costat dels altres presidents autonòmics ha aconseguit satisfer el PSOE i el PSC. L’assistència del president Aragonés va fer afirmar al ministre de la Presidència Félix Bolaños que al final el que volia el Govern espanyol era que els ciutadans de Catalunya tenguessin una vida millor, uns drets i uns serveis millors. I el primer secretari del PSC Salvador Illa va dir que estava content que finalment el president Aragonès hagués abandonat la política de “la cadira buida”. L’independentisme català pot estar adormit, però que no somiïn que desaparegui.