Aires plens d’esperança vénen de molt lluny, concretament de Xile que ha començat una nova etapa amb un nou President: Gabriel Boric Font, el més jove i el més votat que ha tingut aquest país.

Ens bufen aquests aires de terres llunyanes i desconegudes, arriben a la vella Europa sacsejada per la guerra a Ucraïna. Un president que en el moment de prendre possessió del seu càrrec recorda emocionat el President Salvador Allende, brutalment destituït pel general Pinochet que instaurà una ferotge dictadura, allà el 1973.

Necessitem alenar aquests aires, esperem que reforçats per altres aires també d’esperança que bufin de Colòmbia, aquest diumenge amb eleccions legislatives i el pròxim mes de maig presidencials.

D’aquell continent Sud-amèrica ens arriben bones notícies d’un reforçament de les forces d’esquerres que puguin fer front a l’extrema dreta del Brasil, el pròxim mes d’octubre. Tant de bo vegem un triomf d’aquestes propostes que acabin amb l’espoli depredador del president Bolsonaro.

Necessitem aquests aires per alenar, perquè els que arriben de l’Europa de l’est no són bons. La destrucció de ciutats, bombardejades per la guerra, la mort de persones innocents, també infants, l’èxode que viuen milers de famílies per fugir de la guerra ens commouen, ens indignen.

Ens preocupa no veure un final pròxim d’aquesta contesa. Desitjam veure avenços en la via diplomàtica, que dugui un alto el foc immediat.

La solidaritat es fa patent en aquests dies, els mitjans de comunicació, les xarxes socials, ens informen de resultats com els viatges de particulars a cercar infants per dur-los cap aquí, les institucions insisteixen a posar a l’abast mitjans i recursos per canalitzar aquests ajuts.

Escoltem les recomanacions de com fer més efectiva aquesta solidaritat, confiem en les organitzacions no governamentals presents en les zones del conflicte, ajudem-les en la seva tasca solidària.

A la vegada no oblidem els altres conflictes, aquí ben a prop nostre. A la Mediterrània, la mar que ens uneix i que ens separa d’aquelles terres en conflicte com Síria, Palestina, Líban, Líbia, i també el Sàhara... que requereixen tota la nostra solidaritat, tota la nostra atenció malgrat que hagin desaparegut dels telenotícies, dels diaris.

No són temps fàcils, ens diuen que per aquí podem viure temps difícils econòmicament a causa del conflicte bèl·lic. Mai seran comparables als drames que ja viuen tantes i tantes persones que fugen de la guerra i senzillament volem viure en pau.

Alenem fort els aires d’esperança que ens vénen de la llunyana Amèrica del Sud, confiem viure ben aviat el final de la guerra a Ucraïna, i sobretot, reclamem als dirigents de la Unió Europea més autonomia, més veu pròpia, plena de solidaritat, que permeti obrir fronteres a l’est, al sud, a totes les persones que volen viure amb dignitat, amb pau.