algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
16°

Feijóo versus Ayuso, una tragèdia hispànica

Feijóo i Ayuso coincideixen en dues coses: són els més votats de la dreta i encara estan al mateix partit, per a la resta no sembla que s’assemblin de res.

Feijóo fins i tot té sentit comú: “no vengo a insultar”, ha dit en sa primera intervenció, que ja és molt, tractant-se del PP. En la primera intervenció post Casado al Congrés (ahir), Cuca Gamarra ja ha marcat territori insultant.

Ben sincerament: la figura grotesca de Casado i Cuca insultant i desqualificant el govern democràtic des del Congreso de los Diputados fa vergonya aliena. Fa vergonya pertànyer a un estat que té aquesta oposició, i cal recordar que a Casado no l’han apunyalat per això. De fet tres dies abans feia una mena de discurs sobre els seus “principis”, que en boca d’un altre tendrien sentit.

Feijóo és presentat com la dreta europea (una dreta amb qui s’hi pot dialogar, per exemple), de la que España n’està orfe pràcticament des de sempre, potser descomptant del 78 fins la primera fase d’Aznar, quan parlava català en la intimitat.

Ayuso en canvi és un prototipus del sector que es va escindir en VOX, però ella es va quedar al PP, ja que allà la varen enxufar de nina i no coneix res més. Va guanyar folgadament, li riuen totes les beneitures, li consenten el nepotisme (“la ‘famiglia’ es lo primero”, va reblar) i s’ha convertit en una mena política-estrella. Ultraliberalisme, campi qui pugui, fot qui fot i visca el rei, és tot el seu programa: no n’hi ha més i –ja m’ho deia mon pare– allà on no n’hi ha, no en cerquis.

Per acabar-ho de compondre, la defenestració de Casado, que a molts els ha recordat una autèntica tragèdia de Shakespeare, ben bé dona per una segona part de “La venganza de don Mendo 2, la Menda”. La realitat torna a superar la ficció: qui ha denunciat la corrupció és l’apunyalat, just dos dies després, i l’acusada, que d’entrada admet una comissió per al seu germà de 56.000 €, en surt indemne i els seus l’aclamen. Bram Stoker en diria que és una vampireta que ja ha tastat la sang. Qui l’aturarà?

Feijóo, no cal dir-ho, no és un personatge shakespearià, a tot estirar seria un secundari de “Don Mendo”, i per la Villa y Corte, ja ho han demostrat de sobres, els van les emocions fortes i tot s’hi val per a recobrar el poder. És una incògnita saber com rebran les ordres d’un de províncies. Per si no en tenien prou (“de Madrid al cielo”), Ayuso ha atiat un ultranacionalisme, o capitalimperialisme, que hom suposava no existia (“Madrid es España dentro de España, no se puede tratar a Madrid como a las demás autonomías”, va amollar na dellona).

Un altre tema irresoluble és sa relació amb VOX, que amb el nínxol electoral solapat ja té una bona part del pastís del PP, i va in crescendo. Fins ara per novells, agressius i en minoria, VOX ha estat un aliat amb pactes d’amagatotis (Andalusia, Múrcia...), però a Castella-Lleó VOX ha crescut exponencialment i en bona lògica reclamen tot el que els toca, que és governar. El PP d’allà també es solapa amb VOX.

Mentre a Europa s’opta per un cordó sanitari contra l’ultradreta, a España resulta que l’ultradreta és dins els partits de dretes que s’autoanomenen de centre, aleshores no és clar qui ha de posar qui a l’altra banda del cordó. Feijóo, com a bon gallec, segurament es posarà el cordó aquest enmig de les cames i no sabrem si és té un peu dedins o l’altre defora. Ayuso ja va aclarir, ben orgullosa ella, que si te diuen feixista és que vas bé.

És inevitable recordar el ‘cas Gallardón’, qui confrontat amb l’esperpenta Aguirre també pareixia de la dreta europea aquesta, però quan va tenir cartera ministerial va trasmudar a neofeixista de tota la vida. Tant que el van defenestrar els seus, per massa fatxa, quan Wert els pareixia normal. I això que Gallardón va fer una llei ad hoc per a que no poguéssim dir ‘imputats’ als imputats del PP. Es veu que en aquest partit tot són copets a l’esquena... fins al darrer, el que duu el punyal, i si no que ho demanin als expresidents balears.

Esser o no esser... neofeixista: aquesta és la qüestió. Putin també “només” volia que Rússia fos “una, grande y libre”, en tenia el mateix dret que Aznar, li reien les cabotades i... ja és tard.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per mallorquí, fa mes de 2 anys
tic tac, pere, tic tac

se os acaba el chollo socialcomunista...
Valoració:-5menosmas
Per Sebas, fa mes de 2 anys
hi ha partits que pacten amb BILDU....
Valoració:-5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente