algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 21°
24°

El dia de les Illes Balears, que no la diada

Avui dimarts és el dia de les Illes Balears, una festa oficial que celebren les institucions sorgides del nostre Estatut d’autonomia, recordem, dels darrers que s’aprovaren allà en el llunyà 1983. Trenta-nou anys d’un autogovern molt deficient, amb competències importants com la gestió de la sanitat i l’educació, els serveis socials, però sense un finançament suficient que ens permeti avançar significativament en millorar la vida de les persones. Recordem que vivim en un Estat que descentralitza la gestió dels serveis però manté la gestió dels impostos de manera centralitzada, amb les excepcions dels concerts econòmics del País Basc i Navarra.

Un dia de les Illes Balears que es coneix sobretot pel pont, per les vacances escolars, però que no ha arrelat com a diada de les quatre illes que conformem aquest arxipèlag, tan conegut com a destinació turística, tan poc valorat en el conjunt de l’Estat. Cada illa té la seva diada, celebrada com a pròpia. Menorca el 17 de gener, Eivissa el 8 d’agost, Formentera el 16 de maig i Mallorca el 31 de desembre, més arrelada que aquella del 12 de setembre que va voler fer popular el Consell de Mallorca presidit per Maria Antònia Munar.

Aquest any hem pogut recuperar algunes activitats als carrers, com la Fira artesanal, a Palma. No conec si també els carrers de les altres illes s'omplen de paradetes per promocionar la seva artesania mesclant amb paradetes de cases d’altres llocs que mostren la seva gastronomia. A més és el dia d’entrega dels Premis Ramon Llull i les Medalles d’or a persones i entitats destacades de les quatre illes, per part del Govern.

Enguany una de les dues Medalles d’Or, a títol pòstum, a na Maria Antònia Oliver, escriptora reconeguda amb la Creu de Sant Jordi 2007, i el Premi d’Honor de les Lletres catalanes el 2016.

Just una setmana més tard, recordeu, celebrarem el vuit de març, dia internacional de les dones, des de l’any 1972 que l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 1975 Any Internacional de la Dona, i el 1977 va convidar tots els estats a declarar conforme a les seves tradicions històriques i costums nacionals un dia com a Dia Internacional pels Drets de les dones i la Pau internacional. Abans es deia Dia de la Dona treballadora, i així ho celebraven les treballadores i els treballadors.

Fixeu-vos en el nom oficial, Drets de les dones i la Pau internacional, perquè des dels inicis del segle passat, amb la primera onada feminista, aquesta anava estretament lligada al pacifisme.

Pacifisme més necessari que mai avui dia. Contra la guerra infame que s’està vivint a Ucraïna. Haureu vist, llegit, molts analistes que l’analitzen, la comenten, donen dades interessants sobre l’origen del conflicte, valoren les actituds dels EUA, la UE, l’OTAN, Xina... també a les xarxes socials hi trobareu memes, vídeos, que amb una imatge, o amb uns pocs minuts, ens interpel·len les nostres consciències, ens plantegen aspectes del conflicte que no surten als mitjans de comunicació, ni als telenotícies ni als mitjans «oficials» o privats.

Només us diré que com a persona demòcrata i d’esquerres, em rebel·la el fracàs de la diplomàcia, em commou veure el patiment i el dolor que pateixen tantes persones, m’indigna que no hi hagi més i més esforços per aturar aquesta barbàrie. A Ucraïna, ara, ben a prop, però també a Síria, Líban, Palestina, Líbia, prop nostre a les riberes de la Mediterrània, i un poc més enllà a l’Àfrica, pens amb el Sàhara Occidental , i tants altres països llunyans que també pateixen guerra, dolor, morts absurdes.

Enguany celebrem el 8 de març, la setmana que ve, amb força tenint molt presents tantes dones pacífiques i pacifistes, que volen la pau per a la seva gent, per al seu país, per al seu poble, que no volen patir, ni haver de sobreviure sense els seus familiars estimats.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per idò sí, fa 6 mesos
Té vostè molta raó, Sra. Thomàs. No sé si algun dia arribarem a tenir més clares les coses, en això dels drets humans i el rebuig generalitzat a les guerres, però em sembla que encara n'estam lluny. És important que els (els i les) que escriuen als diaris insisteixin a fomentar la igualtat de drets entre els gèneres i la pau. Que molts d'anys pugui fer-ho!
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente