@Usurpadors,
Vull donar les gràcies a Usurpadors per haver aconseguit el compromís per escrit de Pere Vicenç de que deixaran d'usurpar la voluntat del poble i dels treballadors i que parlaran només en representació dels seus interesos i de la voluntat d'un feixista.

@PereVicenç,

Moltes gràcies per la resposta, Pere.
Entenc de les teves paraules que, a partir d'ara, deixareu de parlar en nom del poble i dels obrers, i que a partir d'ara ho fareu exclusivament en nom vostre i evitant insults i desqualificacions. Si ho feis, haurem avançat.

Estic d'acord, aquesta gent que es presenta com a únics i legítims representants del poble o dels obrers són uns fantasmes que hem de desemmascarar com més aviat millor. Els que menyspreen les institucions democràtiques també mereixen igual reprovació, especialment els que ho fan dedins estant.

Les institucions i els partits polítics necessiten les entitats per no perdre el contacte amb la realitat, quan aquestes entitats s'institucionalitzen (per exemple posant a membres o familiars en nòmina dins les institucions, o sent els principals beneficiaris de la seva acció) es van degradant i perden el seu sentit. Cooptació, nepotisme, clientelisme són formes del deteriorament de les institucions democràtiques amb un paper rellevant també dins la història de la Casa del Poble i el seu solar. Quan això passa, és sa i necessari que el teixit social es regeneri.

Sobre les proves de la gentrificació que denunciam, ens remetem a l'extensa bibliografia existent. També pots consultar els indicadors de preu de venda/compra/lloguer. Cada setmana les portades dels diaris locals es fan ressò de la problemàtica d'habitatge que patim a les Illes Balears.

Això de "presentau-vos a les eleccions" és fil per randa l'argumentari de José Ramón Bauzá a l'oposició social que va rebre des del carrer i els serveis públics. "Tot és legal" també resulta un argument familiar als lectors de mitjans que s'han interessat per la llarga llista de casos de corrupció amb el que hem conviscut.

El debat és necessari, si ens estalviam tergiversacions i anonimats avançarem més ràpid.

@Pere Vicenç,

no et confonguis, Pere. No molesta que un grup de persones s'organitzi i miri de defensar i lluitar pel que els interesa. Massa poc i massa poques vegades que ens organitzam.
El que molesta, cansa i en certa manera indigna és que hi hagi gent que es presentin com a únics i legítims representats del poble o dels obrers. Menyspreant a les institucions democràtiques, sempre tan febles.
Molesta que s'acusi d'explotació i especulació, sense proves, a propietaris legítims que realitzen una activitat perfectament legal i reglada.
Que no ens agrada l'activitat que realitzen? no, no ens agrada, ara el que no es pot fer és escampar acusacions sense fonament.
El que toca és canviar la llei que no ens agrada. Com? Obtenint vots. Presentau-vos a les eleccions i després comptarem vots i sabrem a quant de "poble" representau.

@Usurpadors: Sembla que et faci nosa que un grup de gent ens organitzem per reivindicar que el solar retorni a la titularitat pública i tengui un ús social. És trist haver d'utilitzar un pseudònim.

Obviar que March va estar al darrere la creació de la Casa del Poble és un error, com obviar, disset anys després, el seu paper en el Cop d'Estat de 1936.

Josep Quetglas en el seu llibre "Les arquitectures de la Casa del Poble de Palma" assenyala que les Cases del Poble concentraven el sindicalisme fora de la fàbrica, el seu espai natural i, per tant, l'afeblien. La seva lectura assenyala les Cases del Poble com a derrotes del moviment obrer. Interpel·lar el passat ens ajuda a pensar el present i a encarar les contradiccions que sorgeixen.

Quetglas també explica que March va tenir dos dels seus homes a la batlia de l'Ajuntament de Palma, els dos vinculats a la Casa del Poble: Guillem Forteza, l'arquitecte, i Llorenç Bisbal, president del patronat. Hem de treure el carrer de Forteza i la plaça de Bisbal? Aquests sí, autèntics "defensors obedients de la voluntat de March".

Personalment, pens que el moviment obrer hauria d'haver rebutjat la donació. La raó principal rau en el fet que si no es tenia la força necessària per tenir una Casa del Poble en propietat, era millor mantenir-se en l'estadi del lloguer fins a consolidar-se. Però es va acceptar.

Hem idealitzat el concepte de Casa del Poble i ens hem quedat més lligats a les idees, a les paraules damunt paper que als fets. El lector hi pot veure un exercici d'ingenuïtat, i efectivament, fa falta ingenuïtat per a canviar les coses, una ingenuïtat que ens serveix per no caure en el cinisme. Ho feim des del present, explorant vies d'autoorganització i amb una problemàtica social diferent. Des del barri hi ha un rebuig a la construcció dels apartaments de luxe, queda explicat en l'article d'opinió.

Qui ocupa avui l'espai simbòlic de la Casa del Poble? Seguint la idealització que n'hem fet la resposta apunta cap a la gent que s'organitza per millorar les condicions de vida del seu entorn i especialment les dels més vulnerables. Podem aventurar una llista, tenim un teixit social viu, amb una salut irregular que va des d'STOP DESNONAMENTS MALLORCA a Terraferida, passant per Ciutat per qui l'habita, jubilats per Mallorca, les quelis, no + creuers, vianants en lluita, l'assemblea de docents, Extinction Rebellion, Autopista no, Fridays for Future, el moviment feminista, S'Altra Senalla, les cooperatives de consum, l'ecoxarxa...

Exemples del conjunt de col·lectius socials no institucionalitzats (o encara no del tot) que no han renunciat a organitzar-se, malgrat les acusacions de falta de legitimitat que poden rebre dels que estan còmodament instal·lats dins el sistema, tal com ho estaven Forteza o Bisbal.

Si la recuperació del solar de la Casa del Poble esdevé una eina per a organitzar-nos i per a construir un futur millor, benvinguda sigui.

La història de la Casa del Poble és ben coneguda i pública.
Aquest solar, en tornar la democràcia, va passar a mans d’UGT ja que eren els hereus de les organitzacions obreres que el reberen.
Els anys noranta, com UGT no tenia capacitat econòmica per fer res, el cediren al Ministeri de Treball a canvi d'altres locals. Per tant, “el poble” ja va ser indemnitzat al seu moment. Després el Ministeri el va vendre a un particular i aquest el va vendre una altra vegada als propietaris actuals.
Com veus, els obrers i el poble ja foren indemnitzats i compensats al seu moment.
Ara, un grup d'usurpadors de la voluntat dels obrers i del poble (ja que els únics legítims representants dels obrers i el poble són els sindicats i les autoritats democràtiques actuals i no un grup de gent que no ha triat ningú) pretenen tòrcer la voluntat democràtica i reclamen defensar i obeir una pretesa voluntat d’en March (es veu que quan interessa obliden que va finançar el cop d’Estat).
La voluntat del poble ja ha estat atesa. Ara només vos escudau rera la voluntat d'un feixista. Si tant vos preocupa demanau que li dediquen una Avinguda.
Com es pot llegir per aquí, amb una plaqueta ja n'hi ha de més. Si volen honorar a un feixista que demanin que es torni a dedicar una avinguda en la seva memòria.