algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
19°

Places turístiques

Des de fa més de 20 anys a les Illes Balears es va implantar el sistema d’intercanvi de places turístiques. És a dir, es va acordar que per obrir una nova plaça turística se n’havia de donar de baixa una altra de plaça turística. Aquest sistema permetia contenir el creixement, el número total de places no s’incrementaria.

Un dels problemes d’aquest sistema és que hi havia determinats tipus d’oferta que estaven exclosos de l’intercanvi. Per exemple els agroturismes o les estades turístiques en habitatges estaven fora del sistema, aquests tipus d'establiments es podien obrir (noves places) sense donar-ne de baixa les equivalents. Això va generar que el 2017 es fes una llei que acabava amb les excepcions i generalitzava de bon de veres el sistema de l’intercanvi a tota l’oferta. El 2017 però, també es va fer una altra cosa que va ser restringir la capacitat de compra de places entre particulars, així en la immensa majoria de casos les places s’havien de comprar a l’administració amb les anomenades borses de places. Si algú volia obrir un hotel d’interior de 20 places havia d’anar a la borsa i adquirir aquestes places que en teoria provenien d’establiments donats de baixa.

L'any 2020 a Mallorca es va aprovar el Pla d'Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT) que va establir un sostre total màxim de places turístiques de 430.000 (315.000 places per establiments d'allotjament turístic i 115.000 places a habitatges residencials) i va establir dues borses diferents una per establiments d'allotjament amb 15.000 places i una altra per estades turístiques en habitatges amb 28.000.

Així arribam al recent decret llei turístic que tant de renou ha aixecat. El primer que crida l'atenció és que es dicti una moratòria per fixar la capacitat de càrrega quan fa poc més d'un any i mig que un pla ja ha fet aquesta feina a Mallorca. Si es volia minvar les borses s'hagués pogut fer directament i no marejar la perdiu.

En segon lloc, no es pot perdre de vista la diferència existent entre els hotels i els habitatges turístics. L'oferta hotelera és molt estable a un edifici concret que no canvia de finalitat, en canvi, l'habitatge turístic per la seva pròpia naturalesa és més voluble, és a dir, té molta més rotació, hi ha molts d'habitatges que durant un temps entren dins el mercat turístic i després surten. Si a això li afegim que la immensa majoria de les places, d'acord amb la llei de 2017, quan es donen de baixa es perden, no s'incorporen a les borses, es pot entendre perquè les patronals del sector han declarat que es posen en risc 90.000 places de lloguer turístic. El Decret Llei té l'indesitjable efecte de generar una cronificació de les places impedint la renovació que es podria donar si algú que volgués comprar les places ho pogués fer a qui vol deixar d'exercir activitat turística. La cronificació no és bona i és especialment greu al sector dels habitatges vacacionals per la seva molt més gran rotació.

El problema, per tant, en la meva modesta opinió, no és tant que el Govern congeli o elimini les 15.000 i 28.000 places de les borses en el cas de Mallorca sinó que no doni cap alternativa a que hi hagi una adaptació, una flexibilitat en el mercat, sense en cap cas incrementar places. I el problema és que no s'afronti el canvi d'ús dels establiments de baixa qualitat i obsolets que concentren gran quantitat de places que en tot o en part podrien ser amortitzades. És evident que si es xerra de decreixement, cosa que no s'acaba de dir amb claretat, això a la pràctica hauria de ser equitatiu entre les dues grans ofertes existents (allotjament i habitatges) i en el cas dels hotels això passa per fer una bona regulació del canvi d'ús i no evitar la qüestió com ha fet l'executiu.

Josep Melià Ques
Diputat del Pi-Proposta per les Illes Balears

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Llest, fa 3 mesos
Ell és hoteler.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente