Demà el Parlament votarà la tramitació de la Llei March, de la llei d'educació que torna imposar el castellà com a llengua que hauran de fer servir a les escoles en un tant per cent d'assignatures tant si volen com si no.
La virtut amb què en bravegen els seus partidaris és que el català no davallarà del 50% d'assignatures que fixa el Decret de Mínims i, sobretot, que hi haurà consens entre la gran majoria de partits parlamentaris.
Reconec que la paraula 'consens' sona molt bé. Però me crida molt l'atenció que el consens, en qüestió de llengua, només l'exigesquin uns i hi allarguin el coll, el consentin els altres quan se tracta de tornar ficar castellà allà on, en teoria, el català s'hi era recobrat una mica. I dic 'en teoria' perquè tothom sap que el Decret de Mínims no s'aplica en els centres on no els pega per aplicar-lo i perquè tothom sap que els inspectors educatius, no tan sols no exigeixen enlloc que l'hi apliquin sinó que tenen ordres de no inspeccionar aquesta aplicació. Dic 'en teoria' perquè tothom sap en quina llengua juguen els nins en els patis. Dic 'en teoria' perquè tothom sap en quina llengua és que s'adrecen els mestres als alumnes a molts de centres i en quina llengua és que no s'hi adrecen mai. I tothom sap en quina llengua és que un 45% dels alumnes acaben la seva escolarització sense esser capaços de dir de manera condreta deu paraules seguides en la llengua oficial i pròpia de les Balears ni d'escriure-les-hi.
I tots sabem com van els percentatges d'usos lingüístics en una comunitat teòricament bilingüe, amb dues llengües oficials, com són les Illes Balears. Quin percentatges tenim en el panorama televisiu? Quins percentatges tenim en el dial de la ràdio? Quins percentatges tenim de població d'una llengua i de l'altra en un territori sotmès a una entrada d'allaus immigratòries seguides-seguides que no s'esdevenen enlloc pus de l'estat, d'Europa, i gosaria dir del món?
Jo deman: així com el Govern que en diuen “autònom” de les Balears cerca el consens en la reintroducció del castellà com a llengua d'ús a les aules, per què no promou també consens a favor del català als mitjans de comunicació, tant públics com privats, que emeten a les Illes Balears? Per què no insten els jutjats a, com a mínim, oferir en els judicis la llibertat de fer-hi servir el català? Per què no insten els entrenadors esportius, els monitors d'esplai, els guies turístics, a fer servir un tant per cent de català? Mentre el català no sigui present en aquests àmbits i en tots els àmbits de la vida social, si reculam en l'ús del català a escola, reculam en l'únic àmbit on molts de joves, gosaria dir que la majoria, tenen l'única oportunitat de la vida, almanco avui per avui, de conèixer-la, de fer-la servir i de familiaritzar-s'hi.
Per parlar d'un consens de bon de veres, no tan sols hi hauria d'haver entesa entre els principals partits, sinó entre els professors, les associacions partidàries de la supervivència de la nostra llengua i de la nostra identitat i els partits polítics. Això sí que seria un consens. I quan el consens suposa fer recular encara més la llengua que l'estat fa tres-cents anys que fa de tot i molt per fer-la recular i quan el consens suposa en canvi reforçar encara més la llengua de l'estat, me voleu dir quin mèrit té en aquest cas el consens? Permeteu-me que dubti, en aquest cas, si no convé molt més que hi hagi qualcú que resistesqui com a referent de dignitat davant aquesta casta de 'consens'. És que hem d'agafar el llis a la creuada que promou l'estat borbònic d'ençà del sermó d'aporellos' del rei espanyol del 3 d'octubre del 2017? Hem de normalitzar aquesta tendència, aquesta consigna no escrita?
Per totes aquestes consideracions, davant tanta de deixadesa, estic content i esperançat que emergesqui el Moviment per l’Escola en Català, que aglutina un caramull d'entitats que no fan comptes davallar-se els calçons davant aquesta llei educativa, que no pot anar ni amb rodes. Hem de fer un esforç per tenir sentit mallorquí d'estat. Ja n'hi ha prou de mirar les coses amb ulleres partidistes. Els partidaris de la supervivència de la identitat mallorquina, haurien de fer un senzill exercici: que pensi cadascun d'ells què faria sincerament si, en lloc d'haver-hi els partits que hi ha en el govern impulsor de la llei, hi hagués 'els altres'. Acotarien el cap de la manera com ara l'acoten? Que cadascú d'ells s'ho respongui personalment i amb sinceritat.
