cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
28°

De de Dolly Parton, ela de lesbiana, pe de pastura

Avui venia decidit a fer-vos publicitat, a aferrar-vos un enllaç del llibre de la primera temporada del relat que tenc en dansa: https://bit.ly/VVCa-1, però no ho faré. I sabeu per què? Doncs perquè avui pensava en com són les coses, que resulta que visc a una dimensió paral·lela, una que no es toca amb la realitat ni per bromes. S’altre dia em demanaven si havia sentit de la manifestació de no sé què, a no sé on, convocada per no sé qui (un que xerren només en foraster i en estranger). En lloc de concentrar-me per contestar sí o no, vaig començar a pensar com seria possible que m’arribés informació d’aquesta casta de gent si probablement tenc bloquejats els seus adeptes (allò de les bambolles, els cercles concèntrics i el dia de la marmota, recordau?). La qüestió és que fa tanta estona que no tenc contacte amb la gent, ni la televisió, ni la música que escolten Els Normals que no sé de què xerren, ni com es relacionen, ni quines curolles han provat de posar de moda. De sobte, un tema més o manco estúpid recorr els carrers i m’arriba en forma d’acudit, i pens «Calla, que deu ser cosa seva».

De vegades em sorprèn com tothom alhora comença a dir coses estranyes: «Això m’ha costat un pastizal» i jo em deman quants d’euros són aquesta pastura. Altres, posen de moda una frase que ha dit un esportista i jo no sé què vol dir (no puc posar-vos cap exemple, ajuntau sis paraules sense nexe una darrera l’altra. Jo què sé: «yo pos mira no si eso»). Com quan expliquen les coses en camps de futbol (no n’he vist mai cap) o defineixen la gent per barris de Madriz (com si no tenguéssim la mar penmig).

Amb es nét, de bromes, vàrem començar a mesurar les coses en [nom des nét]s: «Jo tenc sis [nom des nét] d’edat». És una cosa que li va fer gràcia, sobretot quan va entendre realment el que volia dir i va poder fer els seus càlculs, però no és un sistema que facem servir amb els externs. No sé si m’enteneu. Crec que la propera vegada que em provin de dir que «esto es muy de Malasaña» jo demanaré quants [nom des nét]s hi fa de llarg, per fer-me una idea. Mem si trobam un punt intermedi de connexió. Li he de contar, segur que s’esbutzarà de riure. Mem, que té set anys, encara que de vegades ens oblidem perquè té reflexions i expressions de gran. I clar, vulguis o no, és el nostre referent del món exterior, i encara que provam d’evitar-ho, li trabucam damunt allò que duim dins les nostres maletes. Perquè avui, quan mirava el vídeo setmanal de n’Ana Polo, en el qual xerra entre altres coses, de l’heterosexualitat imposada, cosa amb la qual hem nascut la major part de nosaltres, jo només podia pensar que no serà el cas des nét. Mira tu per on, no només per com l’eduquen a ca seva, sinó també pels referents que ha tengut al seu voltant. Pensava en això, quan de sobte, na Polo m’ha mostrat com visc a una altra realitat. Coses que ens pensàvem apreses, pareix que no ho són tant. Sembla que tothom sap què fa de llarg un camp de futbol, però no que la ela de LGTBIQ+, és de lesbiana. Pausa dramàtica. Així que ja ho sabeu: Un pastizal és una pastura, sa ela és de lesbiana i Illes dins un riu és una versió d’una cançó escrita pels Bee Gees i que va cantà na Dolly Parton i un hetero blanc. Amb això ja podeu anar pel món.

Aman Nòlem (ell/això)

Ep! Ja heu partit? No he pensat a demanar-vos-ho: Què passa amb les seccions de les notícies? No només hi fan anuncis (fa que no en veig) i donen opinions que a més, la secció d’esports és només de futbol masculí. No vos fa ràbia que tot s’aturi perquè hi ha un partit, o un senyor que ha de dir que l’«important és guanyar»? Com han aconseguit que un esport, somni de qualsevol culer (de màxims o de mínims) sigui tan avorrit? És que no fan prou primers plànols dels entrecuixos? Són els colors aquells que mesclen com si fossin daltònics? O una altra cosa que no arrib a entendre?

I què em deis dels carrers que tallen perquè puguin dur els infants a l’escola? Què passa? No hi ha bussos? No saben caminar?

Bé, ja tanc sa porta, que fora fa fred i a dins fa calor.

¹ Vegeu Opinió 13/1/22, Aman Nòlem

² Vegeu Feministic 17/1/22, Ana Polo

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.