En bon mallorquí deim això quan recomanem que es repensi l’actitud d’una persona, que convé que reflexioni sobre allò que està fent i el resultat no és gens bo, o no és massa convenient.

Idò així m’ha sortit, Sr.Casado, convé que us ho faceu mirar l’actitud, les formes, les maneres que heu tingut respecte a aquest avançament electoral a una Comunitat Autònoma de Castella i Lleó, tan pròxima a Madrid i tan desconeguda, també pels senyors del Partit Popular que dirigiu. Per cert, Sr. Casado em dirigesc amb el tractament molt mallorquí, vos, no el vostè que és més castellà, i em sembla igualment vàlid perquè afortunadament no el conec personalment, i he de respectar-lo com a cap d’una formació política d’àmbit estatal.

Em direu, i perquè aquesta recomanació? Perquè ha jugat a l’estil més espanyolista a avançar unes eleccions autonòmiques només perquè pretenia reforçar el seu lideratge, sense pensar gens en allò que més convenia a la gent d’aquelles contrades. El diumenge vespre, a la tertúlia de la televisió espanyola, la una, hi havia una periodista d’El Mundo que insistia en aquesta idea i a més, explicava la campanya nefasta que havíeu fet als mítings, textualment digué una cosa així com «mostrava menyspreu per a la gent, tractant-los de beneits com a mínim».

Ja tenim els resultats d’aquests comicis, volíeu treure de l’Assemblea el partit de Ciudadanos i quasi s’ha aconseguit, però encara n’ha quedat un representant. Volíeu majoria absoluta, demostrar que el vostre missatge és més vàlid que el de les esquerres, i heu pujat mínimament la representació. Necessiteu aliances, altra vegada, ara amb el cosí-germà més radical, VOX. S’ho faci mirar, perquè no sé què n’ha tret de bo d’aquesta aposta fallida.

Escoltàrem els líders d’aquest partit, acompanyats del Sr. Abascal. Amb molta eufòria, passar d’un a tretze ho avala, reclamant la vicepresidència del govern autonòmic. Un discurs implacable, contra els mitjans de comunicació, contra les altres forces polítiques, reclamant per a ells la veu d’aquells que han sorgit nous, els grups polítics que volen ser la veu de la España vaciada. Mostraren bé allò que pensen, sí a les províncies no a les Comunitats autònomes... i no fallaren, tots els mals són dels bascos i els catalans que són separatistes. Insistiren a reclamar el seu espai en la negociació del pròxim govern autonòmic. Amb el programa, deien.

Allò que no especificaren en aquella nit d’alegria era què diu aquest: Derogació de la llei de Memòria històrica autonòmica. Derogació de la llei de protecció a les víctimes de violència masclista. Aquest és el bessó que es trobarà damunt la taula el Sr. Alfonso Fernàndez Mañueco, del PP, que ha de negociar amb ells. No van de coverbos, mostren bé les seves cartes.

Els missatges mentiders, d’exageracions i afirmacions sense demostració, els ha sortit més rendible als de VOX, ja ho veu. Competir per veure qui la diu més grossa, finalment ha anat a favor dels seus antics militants, que han sabut gestionar el malestar de la gent a través de les emocions, com diu un bon amic meu.

Aquests dies hem llegit valoracions assenyades sobre els resultats d’aquesta cita electoral. Encara hi haurà temps per veure com es desenvolupen els pactes posteriors. Veurem si hi haurà conseqüències per al vostre lideratge Sr.Casado, no crec que conegui l’exercici de l’autocrítica tan necessari en les anàlisis postelectorals.

El representant del PSOE Sr. Tudanca va mostrar que sí que el coneix, amb honestedat, reconeixent la pèrdua de suports.

Allò que hem d’aprendre les esquerres d’aquí i d’arreu de l’Estat, és la lliçó que ens donen aquests resultats. En primer lloc que no s’ha donat resposta als problemes que viu la gent, no s’han sabut explicar les possibles solucions,o els camins més adients per aconseguir-les.

Per altra banda, prenguem nota que no és un fantasma això de l’extrema dreta espanyolista, té cara i ulls, apareix amb missatges que van directes a les emocions, amb mentides i mitges veritats, directament, sense massa raonaments, no volen que pensin aquells que els escolten.

Coneguem també quins són els vertaders objectius que cerquen, combatre el feminisme, la igualtat de dones i homes, el rebuig a la memòria i reparació dels vençuts de la guerra i les víctimes del franquisme. Apareixen amb orgull dels mascles que creuen en una España una, constitucionalista perquè han de reivindicar la monarquia. Amb la gosadia d’aquells que menyspreen el coneixement, la cultura, la saviesa.

No els hem de menystenir i a la vegada, hem de saber respondre amb rigor, amb valentia, amb coratge que ens donen les nostres idees d’esquerres, de la necessitat de transformar la societat, per fer-la més humana, més solidària, més igual, més justa, més digna per a totes les persones, siguin quines siguin les seves creences, la seva orientació sexual, el color de la seva pell, la seva manera de pensar.

En una paraula, contrastant l’agressivitat i la força amb més democràcia, més participació, més arguments directes als cors i als caps. Sense por, que és el que pretenen.