cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
21°

L'antiga colla

Feia anys que s'havia distanciat de la colla de l'institut. L'avorrien les converses que solien tenir. Ja no s'hi sentia identificat. Era com si gradualment, s'hagués anat creant una distància entre ell i la colla. O de la colla cap a ell, segons com es miri. No era ben bé igual amb tothom. Amb algun o alguna, encara sentia que hi podia compartir coses. Però, tot i això, tampoc era com abans. Quan es preguntava quines causes havien portat aquell distanciament creixent, no ho acabava de tenir clar. Per una part pensava que, el pas del temps, fa que inevitablement, les persones vagin prenent decisions i camins diferents.

I, d'alguna manera, les seves decisions, potser s'havien apartat una mica més de les decisions de la resta, per més que cada membre de la colla hagués seguit camins propis. O potser la cosa no era que s'hagués diferenciat més, sinó que les seves peculiaritats eren menys acceptades i enteses que les de la resta. Podia ser també per les parelles. No tothom sortia amb algú, però era cert que, els que ho feien, tenien companyes o companys prou diferents de la seva companya. Com si, amb diferents matisos, fossin tallats per un mateix patró.

En aquest sentit, havia hagut de sentir qualque comentari al llindar de la incomprensió o el menyspreu. No ho havia tingut gaire en compte i a més, havia respost d'una forma similar, tot al·ludint al company o companya de qui se li havia adreçat amb aquelles paraules. Que anaven, això si, disfressades de broma, d'anada i de tornada. Era cert que la seva companya no hi encaixava bé allà, i tampoc, tot s'ha de dir, no hi posava gaire de la seva part. Sempre havia pensat, però, que per les poques vegades que s'hi sumava, s'haguessin pogut esforçar una micona més per ser més agradables amb ella. Tant que anaven de persones obertes i enrotllades per la vida.

Havia tingut la sensació també, de rebre algun càstig subtil per aquestes desviacions particulars que havia anat fent respecte al grup. Alguna indirecta o quan la majoria dels amics i amigues no varen assistir a l'aniversari de la seva parella. Es van servir d'excuses poc convincents i a algun fins i tot, el va enxampar mentint. Dient-li que seria fora per un congrés i posteriorment, va saber que s'havia celebrat la setmana anterior a l'aniversari.

Segurament, fou la suma d'aquestes situacions el que anà engrandint la distància. Fins que van deixar de veure's. Tenia algunes amistats, més enllà de la colla i, la veritat era que amb el cercle de la seva companya s'hi entenia força. Se sentia més lliure, com si pogués ser ell mateix, sense haver d'estar pendent de l'aprovació o el rebuig d'allò que pogués dir o fer. Estava segur que això provocava critiques i burles entre els seus ja examics. Però, tenia molt clar que no era l'únic que havia canviat amb el pas de temps, ni l'únic que, potser, mirava d'adaptar-se a la parella.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere, fa 3 mesos
M'agraden aquests relats, tant particulars i, al mateix temps, tan universals. Un escrit molt humà.
Valoració:6menosmas
Per Joan, fa 3 mesos
La teva parella és de classe baixa, oi?
Valoració:-11menosmas
Per Joan, fa 3 mesos
La teva parella és de classe baixa, oi?
Valoració:-11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente