algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
19°

Llengua i República

194111

En qualsevol lluita d’aquelles que fan Història de bon de veres, hi ha avanços i reculades. No hi ha mai cap causa profunda, vénc a dir cap causa de les que tramudin el món, o almanco un país del món, que sigui un camí de roses del primer dia fins al darrer.

La lluita per la restitució de la independència dels tres grans territoris històrics de la nostra nació, que són Mallorca amb les altres Balears, València i el Principat de Catalunya amb la Franja, Andorra i la Catalunya Nord, sense perdre de vista la ciutat sarda germana nostra de l’Alguer, aquesta lluita, com qualsevol altra, fa segles que hi és, ara més soterrada, suara més manifesta.

En arribar al final de la lluita, tant els avanços com les reculades se veuen de manera més clara, amb molta de més perspectiva que no quan s’esdevenen. Si miram qualsevol episodi històric de qualsevol gran causa històrica, per exemple la Revolució Francesa, la Revolució Russa, la lluita pels Drets Civils dels negres americans, la lluita per l’emancipació de la dona, la lluita contra l’Appartheid, el sionisme, restaurador d’Israel, l’emancipació de Sudamèrica, la independència dels Estats Units d’Amèrica, la independència de l’Índia, l’alliberament de la França ocupada pels nazis, la reconstrucció de l’Alemanya vençuda i destrossada de la II Guerra Mundial, la independència de les repúbliques bàltiques, sigui la lluita que sigui, si en miram qualsevol episodi amb perspectiva històrica, veim que qualsevol victòria, que ben segur que els contemporanis la visqueren com el triümf definitu, i qualsevol derrota, que ben segur que els contemporanis la visqueren com la fi del món, no varen esser més que pujades i davallades naturals que s’esdevenen en qualsevol procés humà de transformació social o nacional, les mateixes pujades i davallades amb què se topa tothom qui emprengui qualsevol llarga marxa, qualsevol pelegrinatge, ja sigui de les dimensions d’arribar a la Meca, a Roma, a Terra Santa o simplement a Lluc a peu. Sempre a la vida individual i col·lectiva ens trobam amb capamunts i capavalls.

Ho vénc a dir perquè, amb la revolució democràtica catalana del 1r d’octubre del 2017, visquérem una victòria col·lectiva que semblava definitiva. I, amb les miserables bregues de politicastres de partit que hem viscudes del discurs borbònic de l’aporellos' del 3 d’octubre ençà, vivim una desfeta que també sembla definitiva. Idò no. Ni aquella victòria fou la definitiva ni tampoc és definitiu l’atzucac neoautonomista on el miserable partidisme ens vol encallar ara.

Ara som a un téntol (que és la manera com a Mallorca deim ‘pausa’), a un téntol esplèndid per a avaluar danys, com s’esdevé després de qualsevol batalla, per a recomptar-nos, per a destriar els oportunistes que fan volta de 180 graus davant el primer entrebanc amb què se topen dels convençuts que no reculen mai per res. I alhora som a un recés ideal per a assaborir els encerts que hem viscuts i per a revisar les errades que hem comeses, per a rearmar-nos moralment i per a reemprendre amb més força que mai les següents batalles a venir.

I estigau segurs que dues errades imperdonables que va cometre bona part del procés principatí foren: una, concebre com a marc mental, entre essencial i únic, les fronteres administratives de la comunitat autonòmica espanyola anomenada ‘Catalunya’; i dues, renunciar a la llengua catalana com a llengua territorial d’aquella terra i concebre-la com una llengua més, ni menys però tampoc més catalana, que la que l’estat castellanoespanyol hi ha imposada del 1714 fins avui.

Sortosament, els compatriotes del Grup Koiné ja detectaren el 2016 aquestes dues gravíssimes mancances que cometia el moviment independentista principatí en el primer gran envit que fou l’anomenat ‘Procés’. I les denunciaren en el manifest anomenat 'PER UN VERITABLE PROCÉS DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA EN LA CATALUNYA INDEPENDENT', que feren públic a la Universitat de Barcelona el 31 de març d’aquell any.

Aquesta setmana, si Déu vol, dijous i divendres, hi haurà a Mallorca la presentació del llibre 'Llengua i república. El manifest Koiné argumentat'. El llibre arreplega una feina en equip de quatre anys del grup Koiné, un estudi que cerca d'aprofundir i reforçar l'argumentari del 'Manifest Koiné'.

Dijous dia 3 la presentació, organitzada per la llibreria Quart Creixent, serà a la biblioteca de Cort, a Palma, a les 7 del vespre. Hi participaran En Damià Pons, escriptor, exconseller d'educació i cultura i catedràtic de Literatura Catalana a la Universitat de les Illes Balears (UIB); En Joan Pere Le Bihan i Rullan, membre del Grup Koiné, expresident i director de La Bressola; i N'Àngels Folch, secretària de Llengua i República, membre de Koiné i de l'Assemblea de Representants del Consell per la República.

L'endemà, divendres dia 4, la presentació serà a La Fornal, de Manacor, també a les 7 del vespre, organitzada en col·laboració amb l'Obra Cultural Balear de Manacor i la llibreria Món de llibres. L'acte el presentaré jo mateix, en nom de l'OCB, i els ponents seran els mateixos, llevat d'En Damià Pons. Tothom hi és convidat, tant a una presentació com a l'altra. Que passem tots plegats molt bona setmana!

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per idò sí, fa 4 mesos
Que aquests actes tenguin l'èxit que mereixen. A veure si convencen uns quants joves disposats a lluitar per la nostra llengua i cultura i independència.
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente