Aquest és el nom que rep aquesta setmana, el dissabte proppassat Sant Pau, el dilluns Sant Antoni i dijous Sant Sebastià, segons diu la tradició cristiana d’aquestes terres nostres. Supòs que la imaginació popular els va fer barbuts perquè segons les imatges del darrer, patró de Palma, no en duia segons la iconografia del seu martiri...

Una setmana que continuem amb estadístiques de malalts infectats per la variant òmicron del virus que escarrufen, i que no ens podíem imaginar, fa dos anys en començar la pandèmia, que a hores d'ara tindríem aquesta onada.

El dissabte quinze pels carrers de Ciutat es passejaren un milenar de persones, sense mascaretes, clamant contra les restriccions a les persones no vacunades. Degueren sentir-se molt valentes reivindicant la llibertat individual de contaminar-se, oblidant que també poden infectar a altres, amb un exercici d’irresponsabilitat i d’individualisme duit a l’extrem. La famosa «llibertat» que l’extrema dreta crida enfront de la corresponsabilitat com a membres d’una comunitat humana, la ciutadania, que ha de primar en situacions així.

Dilluns no es pogueren passejar els animals de companyia per rebre les famoses beneïdes. També posposades un any més. Com veieu conec bé les tradicions que ens marcaren a la infància i adolescència en els obscurs temps del franquisme. No tornaré a comentar la indignant campanya contra el Govern de l’estat per les declaracions sobre les macro-granges. Durant la setmana hi ha hagut molts articles, comentaris, piulades, sobre les desvergonyides declaracions de diferents dirigents del PP, en la campanya electoral a Castella i Lleó. I som benevolent amb l’adjectiu perquè es mereixen alguns improperis més gruixats.

He començat la novel·la Ràbia de l’admirat Sebastià Alzamora, que ens narra la relació amb una cussa, na Taylor. Una relació que em recorda els diferents cans i cussa, que m’han acompanyat al llarg de la meva vida, una vegada superada la por, el respecte cap a ells, que vaig rebre des de la infància, a causa de la mort d’una germana de quatre mesos, allà els anys quaranta, per una malaltia que transmeten aquests.

Els animals de companyia són molt útils per a moltes persones que viuen en soledat, així com per altres menesters, gossos pigalls per a persones cegues, o per superar algunes malalties de dificultat en les relacions humanes.

Dijous, la festa de Palma i d’altres ciutats com Sant Sebastià, l’haurem de viure sense la revetla que tanta gent congrega pels carrers i places. Un altre any sense els concerts de música diversa, per a tots els gustos. Enguany he llegit que hi ha un concurs per decidir un dolç d’aquesta festa, una innovació que volen que es faci popular, com ho és l’espinagada per Sant Antoni a Sa Pobla o altres. Ja tenim el llonguet, que darrerament ha reviscolat enfront de l’oblit que ens duia el pa anglès, de motle, o les magranetes de les hamburgueses. Veurem si la idea prospera i podem gaudir d’una nova proposta i fer-la popular.

Perquè no oblidem que som un poble d’acollida, com reivindicàrem el dissabte amb l’encesa de les talaies arreu de les quatre illes. Som un poble illenc, que des del segle passat canviàrem el sentit i d’haver de sortir per guanyar-nos el pa, al sud de França, o als països americans, Cuba, Veneçuela, Argentina, a ser terres que rebem nova ciutadania d’origen europeu, alemanys, anglesos, italians, suecs, búlgars, romanesos, uns i altres de terres més llunyanes, del Magrib, Senegal, Nigèria, o Colòmbia, Equador, Bolívia, Argentina...

Nova ciutadania que ha vingut a treballar i viure aquí, altres a gaudir de la jubilació ben remunerada. Nova ciutadania que hem de tenir present, conèixer-la. Els seus fills i filles aprenen la nostra llengua a les escoles i instituts, moltes vegades fan de traductors per a les mares en les visites a llocs oficials. Cal posar a l’abast dels adults eines per aprendre el català, sigui a través de les associacions de mares i pares, o de veïnats, o als espais on es troben.

Significa un nou repte per als responsables polítics des dels municipis fins al govern autonòmic i els diferents Consells, treballar, gestionar, tenir present la diversitat que tenim, per a la cohesió social com a poble. Un repte que necessita valentia amb propostes innovadores per implicar aquestes persones en les nostres festes, tradicions, i saber conjugar-ho amb el respecte cap a les seves, que no volen perdre, com no perderen els nostres avantpassats en viure a fora i les volgueren transmetre als seus descendents.

Reptes nous que requeriran molta voluntat política, amb decisió, sense por. Sempre amb respecte, sense paternalismes mal entesos. Una tasca apassionant, construir país, fer poble respectuós i conscient de la seva diversitat, que tant ens ha enriquit.