Benvingut any que comença, esperem acabar-lo juntes com a mínim igual que l’hem començat. Com a mínim, perquè la veritat és que voldríem que arribéssim al desembre millor que l’any que s’ha acabat. Sense pandèmia, o almanco, controlada com si fos una grip més, amb vacunes anuals a les persones majors i la resta de la població sense haver de viure amb les mascaretes.
També voldríem que durant l’any que comença aquesta malaltia, aquest virus, amb totes les variants, desaparegués dels països empobrits per l’avarícia dels més rics que els han exhaurit les seves matèries primeres. Que continuen traient-los el suc amb les noves necessitats de matèries per les bateries dels mòbils, dels cotxes elèctrics... En una paraula, que el món fos més just i solidari amb tota aquella part de la humanitat que sense voler-ho, pateix i mor per la injustícia de l’insaciable sistema capitalista.
Benvingut idò, tal com hem vist a les xarxes socials, amb molts bons auguris, amb moltes imatges, amb frases a veure quina és la més genial, la més poètica, la més sensible, la més propera...
Hem acabat l’any amb sorpreses agradables, com la victòria de les esquerres a Xile que ompl d’esperança aquest poble que tant ha patit des d’aquell llunyà 1973! Una altra sorpresa agradable, el Papa Francesc des de la tribuna del Vaticà, en el primer dia clama contra la violència cap a les dones, la condemna, la qualifica d’ultratge a Déu, definició molt dura per a totes les persones que es consideren cristianes, catòliques.
Hem començat el 2022 amb nous infants nascuts el primer dia de l’any, com en Víctor, primer mallorquí, o els bessons menorquins, i les nines d’Eivissa i Formentera. Benvingudes i benvinguts, segur que fan felices les famílies, les amistats, les persones que se’ls estimaran i que procuraran fer que la seva vida sigui agradable, sense patiments innecessaris.
No penseu que sigui fàcil trobar més coses positives... L’absència de malaltia i de dolor de les persones que estimes és una de les que hem de tenir presents i valorar. L’oblit de les persones que ens han fet mal, o que ens han menystingut, una altra actitud que val la pena veure en positiu.
L’esperança en què la recuperació sanitària sigui eficaç i ràpida, això és que l’assistència a la salut de la població no estigui tan col·lapsada per la pandèmia, i les llistes d’espera per atendre malalts greus i crònics siguin erradicades, seria un bon auguri de recobrament de la sanitat pública eficient.
La confiança cap al bon fer d’aquelles persones que treballen atenent altres persones, com els Serveis socials, l’ensenyament, les administracions públiques, hem de veure-la com a un altre bon auguri que es farà realitat enguany, i s’acabarà amb els mals humors, males cares, agressivitats... en les relacions humanes necessàries.
Comencem bé l’any, amb optimisme, no exempt d’una certa ingenuïtat ben necessària per vèncer el desànim, el pessimisme, el decaïment que tantes vegades se’ns fan presents en aquest món tan difícil.
