Na Burguesa, parc del colesterol

Els darrers 40 anys han passat moltes coses, massa: s’ha duplicat la població, la pagesia s’ha abolit i la serra s’ha fet un reservori de cabres, caçadors i especuladors. Els camins tancats, ja que el poc que es fa per les possessions val més que no ho vegi ningú.

L’agricultura, si més no diumengera, encara serveix d’excusa per a posar filferrada, però a Na Burguesa ni això. Quasi tot és pinar, fora d’algunes comes amples a la part més baixa, ara ja abandonades, com quasi tots els voltants i molt més enllà. Si és a la part de Palma o costa de Calvià ja estarà ple de casetes. Hi ha finques a la part de ponent que pareix que l’única indústria sigui treure pi, excepte els que cauen damunt la carretera, aquests no interessen ningú, ni als vigilants. Històricament fins i tot les rotes hi eren escasses.

O sigui que per qüestions mediambientals, i fins i tot de no molestar les “expectatives agrícoles” dels propietaris, na Burguesa tenia totes les paperetes per esser declarada parc natural, com s’intentava fer amb la Serra fa 40 anys però...

La proximitat a Palma, que en bona lògica, per a un ajuntament com Palma, hauria d’esser de màxima prioritat que els ciutadans en puguin gaudir, té la contrapartida de l’especulació que, amb pinar o sense, ANEI però ja ho veurem, sempre serà una inversió més segura que a’s Pla. De fet els especuladors de Son Quint compraren allò amb els doblers que els va donar el govern de Cañellas per “salvar” Mondragó... I ara un camp de Golf... i després tancam els camins... la darrera ocurrència: omplir de plaques solars dins l’ANEI... I una nova línia d’alta tensió cada deu anys. A Son Vida tenen patent de cors per trabucar la muntanya, construir dalt de la cresta, robar i desgraciar el paisatge, tallar els camins que van a dalt.

Per això, i el que no sabem, Na Burguesa i Andratx varen quedar exclosos del famós “Paratge Natural” de Jaume Font i la seva tropa, que tenia molt més d’artificial, i artificiós, i trampós, que ha servit sobretot per millorar l’especulació.

Ja tenim zones d’exclusió per a multiplicar els voltors, en volen fer més per als voltors forasters, per a matar cabres, per perpetuar els privilegis del terratinents, per obligar els mapes Alpina a esborrar camins...

Ja passa d’hora, si més no per variar, d’afavorir el moviment físic de l’Homo sapiens, que som nosaltres, diuen. Si els nostres ancestres es varen originar a l’Àfrica, concretament a la sabana, que els va originar caminar de dret, i varen anar caminant fins a la Patagònia, vol dir que els humans estam fortament relacionats amb les cames, aleshores seria lògic pensar alguna cosa per estirar-les.

Els metges ja fa temps que recepten les passejades pel colesterol, el problema és que fora d’alguns passeigs amb aquesta etiqueta, la resta, fins i tot arribar al passeigs aquests, s’ha de fer per carreteres de cotxe. Hi ha pobles que també han venut l’ànima al dimoni, no han estotjat ni un miserable passeig pel colesterol, i ara han d’anar a espassar-se els nervis per la carretera de Palma.

Per cert, els especuladors de Son Quint, en fer el golf, ja varen fer trampes en usurpar el camí de sa Vileta al Pinar Parc, amb l’excusa que el substituïen pel camí del colesterol, després varen tancar tots els camins amb l’excusa que el camí del colesterol, fora de la filferrada, també era seu. Idò no són de fiar, aquesta gent.

L’Ajuntament de Palma passa d’hora de fer alguna cosa de profit sense polèmica (que contaran els historiadors d’aquesta legislatura?), a part d’amenaçar de fer un bosc al canòdrom (a na Burguesa hi ha bosc per na Bet i sa Mare), sinó, com dèiem, el PP ja pot comanar un arc de triomf. El “fort Apatxe” que volen fer a Bellver el podrien fer a les pedreres de Son Anglada, potser bastaria reciclar algunes grues. La calor de juliol serà la mateixa que al parc de sa Riera, però el paisatge és més de pel·lícula de polissons.

El quarter de na Beiana, potser el d’arquitectura més singular, s’esfondra. La decència més elemental era que quan es desafectàs passas al Consell, però l’exèrcit, amb l’ajuda inestimable dels ministres Matas i Trillo, es va estimar més fer calaix i ho va vendre a Matthias Kühn, famós als jutjats pel casos Tagomago, Muleta i altres. Un altre tros de Mallorca, bastant estratègic i llindant amb el Bosc de Bellver, desaparegut, no exactament en combat, sinó en una maniobra especulativa estatal vergonyant. La resta de na Burguesa va pel mateix camí.