Aquest és el títol: Essencials però sobrecarregades: Impactes desiguals de la pandèmia en la vida de les dones a Balears, estudi publicat per l’Observatori Social de les Illes Balears OSIB-UIB. Coordinadores: Ma Antònia Carbonero Gamundí i Caterina Thomàs Vanrell, amb David Abril Hervàs, Sara Bouza Bañobre, Maria Gomez Garrido, Isabel Nadal Amengual. S’analitzen més de 2.300 respostes de dones d’arreu de les Illes, així com el posicionament i mirades tant de les entitats com de les institucions.
Es presentà al públic la setmana del 25 de novembre, i ha comptat amb la iniciativa de la Direcció Insular d’Igualtat i Diversitat del Consell de Mallorca que va impulsar la primera fase d’aquesta investigació.
Les responsables de l’estudi també agraeixen les aportacions del Casal de les Dones, Dones en Dansa, Dones de Llevant, Feministes en Acció, Kellys Unión Balear, La iniciativa, Lobby de Dones, Metges del món, Moviment Feminista de Mallorca i UGT. Com podeu comprovar un bon grapat de dones feministes que contribuïren a l’estudi, així com les agents d’Igualtat de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera des de la dimensió institucional del treball per a la igualtat.
La publicació es divideix en dues parts, la primera els Impactes de la pandèmia en les dones de les Illes Balears, la segona Veus de dones migrades vulnerabilitzades. Us recoman vivament aquesta lectura, us acosta a la realitat de tantes i tantes dones que han vingut a viure a ca nostra, cercant una vida digna per a elles i les seves filles i fills, a la vegada que han d’ajudar les famílies que romanen al seu lloc d’origen, sigui Amèrica del Sud, o qualsevol indret d’Àfrica.
L’estudi acaba amb unes conclusions referides als diversos àmbits, el laboral amb la pèrdua de feina o empitjorament de les condicions. Igualment en el teletreball que ha suposat en bona part un augment de càrregues de feina en ambdós espais, en una molt reduïda síntesi.
En l’àmbit de la violència masclista, la percepció d’un increment d’aquesta és elevada, durant la pandèmia, com s’ha publicat durant la setmana del 25n, per diversos estudis. S’insisteix en l’educació clau per combatre les violències, però que també cal reforçar els mecanismes de protecció de les dones, la formació en feminisme als professionals que hi intervenen i no s’oblida la intervenció social als maltractadors, entre altres conclusions.
En l’àmbit comunitari i de les xarxes de relacions personals i de suport mutu, és un apartat important d’aquestes conclusions, on en primera instància la demanda d’ajut se cerca en les mares o en alguna altra dona, entre altres interessants aspectes com el paper de les associacions, la participació...
Els relats de vida de les dones, en la segona part, mostren clarament les dificultats que viuen i que són una clara representació del concepte d’interseccionalitat, això és, com la vida d’aquestes dones es travessa el gènere amb altres eixos de desigualtat com el color de la pell, la classe social, o l’edat, configurant formes concretes de discriminació i desigualtat, segons explica la feminista Maria Rodó-Zárate.
Fins aquí la meva recomanació cerqueu aquest interessant estudi, que ens acosta a la realitat de la nostra societat injusta, desigual, discriminatòria, i que ens fonamenta en la necessitat de transformar aquest sistema que explota la vida de les persones, especialment les dones.
