Darrer dimarts d’aquest mes, el novembre més plujós de fa molts anys. Necessitàvem l’aigua i així i tot ens n’hem quedat fartes, de tanta que n’ha caigut.

La setmana del 25 ha tingut molts actes de rebuig a les violències masclistes, a Ciutat, a cada una de les illes, als pobles. Actes culturals, manifestacions i concentracions als carrers i places. També les institucions, Ajuntaments, Consells, Govern de les Illes Balears reteren homenatge, amb minuts de silenci. Segurament haureu participat en algun, o si no, els haureu vists pels mitjans de comunicació o les xarxes socials que tan aviat difonen les fotos dels esdeveniments. Molts instituts i escoles han commemorat aquesta data, amb molts joves conscients i disposades a sortir amb valentia als carrers.

Avui en vull destacar un parell. Primer la manifestació del Moviment Feminista de Mallorca, a Palma, de la plaça del Mercat- on hi ha l’Audiència, a la plaça d’Espanya amb una lectura final de testimonis de víctimes de les violències. Un final emotiu, ple de sororitat. Amb feministes de totes les edats, moltes joves. També amb presència d’homes feministes.

El matí del mateix dia, el Consell de Mallorca va inaugurar el Memorial a les dones assassinades a Mallorca des del 2003. A una marjal de Raixa, es recorden les trenta-nou mallorquines amb el seu nom, el lloc i la data que foren assassinades. Un acte auster, també ple d’emoció, amb la presència d’algunes de les seves famílies. Gràcies per la iniciativa Rosa Cursach, directora insular d’Igualtat i Diversitat! Un lloc que voldríem no creixi, que s’aturi amb aquestes 39. Si aneu a visitar Raixa, demaneu on hi ha aquest Memorial, visiteu-lo.

El dissabte a les 12 h el Moviment Feminista plantà flors als Jardins de la Misericòrdia, també un racó de Memòria, de presència de cada una de les mallorquines assassinades. Dins Palma, un lloc per visitar i aturar-nos un moment per tenir-les presents, per renovar el nostre compromís per transformar aquesta societat patriarcal, injusta.

El mateix dissabte morí Almudena Grandes, escriptora, feminista, d’esquerres, compromesa fins al moll dels ossos en aquesta voluntat transformadora d’aquest món. A les xarxes socials hem trobat moltes notes de comiat, de record. Perviurà en les seves novel·les, obres que ens han fet sentir identificades, que ens han mostrat la cara més obscura del franquisme, de les seves innumerables injustícies. Ens omple una gran tristor i ens solidaritzam amb totes aquelles persones que l’estimaven, que hauran de viure amb l’enyor de la seva presència.

Acabem el novembre, plujós, fredorenc, que ens ha fet sentir més a prop que mai tantes dones que ja no hi són, assassinades injustament. Siguem fidels al seu record i continuem reivindicant una vida digna, sense violències, per a totes!