Dijous passat, 11 de novembre, en Miquel Munar va publicar un article valent damunt l'Última Hora en què posa el dit a la nafra amb el tema de la superpoblació de les Balears. Hi afirma que, en quaranta anys, s'hi és duplicada la població; que és impossible adaptar tanta de gent; que maldament el cosmopolitisme enriquesqui, ha d'estar subjectat a la conservació de la identitat de la terra receptiva; que les Balears se són despersonalitzades i que se són esqueixades en el sentit social, cultural i educatiu; que no hi ha enlloc a l'estat espanyol ni a Europa on hagin de fer l'esforç que han de fer a les escoles d'aquí per a integrar tantes d'allaus immigratòries; que la sostenibilitat dels nostres recursos naturals és en perill; i que, així i tot, no hi ha cap polític ni un que gosi ni parlar-ne.
Si agafam per referència els cinc estats actualment més poblats de la Unió Europea, segons dades de les Nacions Unides que podeu comprovar a la plana web d'Epdata, que és l'Agència de Dades d'Europa Press, hi veureu com Alemanya, fa quaranta anys, l'any 1981 tenia 78.108.000 habitants; ara en té 83.517.000; no 156 milions d'habitants, com tendria si hagués evolucionat com les Balears.
França l'any 1981 tenia 54.121.000; ara en té 65.130.000. No 108 milions, que tendria si li hagués passat lo mateix que a les Balears.
Itàlia l'any 1981 tenia 56.505.000 ara en té 60.550.000. No 113 milions, si tendria si hagués “prosperat” com les Balears.
Polònia l'any 1981 tenia 35.878.000 ara en té 37.888.000. No 72 milions, que tendria si li passàs lo mateix que a les Balears.
Espanya tenia 37.972.000 ara en té 46.737.000. No 76 milions, que tendria si li fos passat com a les Balears.
A Europa hi ha diversos estats, com per exemple Dinamarca, que protegeixen les seves illes i hi va fixar un límit de població perquè entenen que són territoris limitats i que no poden romandre sotmesos als capricis del lliure mercat desfermat i a qualsevol preu. És la diferència entre tenir un estat propi, (o esser part d'un estat protector) i esser una colònia a esprémer i a ofegar demogràficament a fi d'assimilar-la, com va fer en Mao al Tibet o en Hassan al Sàhara. És de manual en qualevol país annexionat a un altre. A l'Espanya de llengua pròpia castellana, vénc a dir d'Oviedo a Múcia, d'Osca a Huelva, hi ha zones amb activitat econòmica i els castellans no hi són minoria nacional enlloc.
Això que passa a les Balears de mitjan segle XX ençà no passa enlloc del món. I no és casualitat ni passa per carambola. És ben hora que els mallorquins que no volem perdre la identitat ni integrar-nos dins aquest tuttifrutti despersonalitzat que l'estat vol que siguem, ens reagrupem com a poble, creem espais de convivència monolingüe en la nostra llengua entre nosaltres i amb la gent d'origen immigrant que se vulgui integrar i afegir a nosaltres a fi d'aviat tornar esser la paret mestra que històricament ha donat caràcter i personalitat a Mallorca.
D'entre aquest poble reagrupat, ben segur que faran via a sortir organitzacions civils i qui sap si qualque partit autòcton insubmís al Règim del 78 que gosin envestir aquest tema, parlar-ne obertament i cercar-hi solucions. No com ara, que els partits que fan el cantet esquerrà, per por que els diguin 'racistes' o 'xenòfobs', volen posar límits a tot a fi de fer-ho 'sostenible' llevat de posar-ne a la immigració desbordada, i que els partits que fan el cantet dretà, no volen qüestionar per res el model de sobreexplotació turística colonial de Mallorca ni, per tant, les allaus de 10.000.000 a 20.000.000 nous habitants cada any, llevat de qualcun que remuga una mica per la delinqüència, o calla i no diu res, segons si no comparteix DNI i llengua d'estat amb els delinqüents o si no n'hi comparteix.
És ben hora de tenir ben clara la dignitat humana de tothom, tengui el DNI que tengui, parli la llengua que parli, sigui nascut on sigui nascut i de tenir ben clar alhora que a Mallorca no hi cap tothom.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Es que fins i tot el País Valencià resistirà millor que a Balears i fins i tot Catalunya en l'ús del català
Em sembla ben cert això que dius en aquest article, ben lamentable perquè no hi veig remei. Ni tan sols aturar-ho, quan i menys tornar-ho enrere. Haurem d'acabar duent tots mascareta fins i tot pel camp, perquè no podrem mantenir la distància de seguretat encara que no hi hagi epidèmia. Quin panorama!
"A buenas horas, mangas verdes" En esta ocasión, estoy de acuerdo con el fondo de lo que pretendes denunciar. En estos momentos, cuando ya nada tiene remedio me permito preguntar: ¿Por qué ahora y no hace 40 años?. ¿Por qué no se puso freno?. Presuntamente no podíamos y ahora nos luce el pelo en abundancia, sano y lustroso.