algo de nubes
  • Màx: 20.6°
  • Mín: 12.63°
15°

Accedir a un habitatge a les Balears

Per un jove de les Illes Balears poder tenir un habitatge propi, sigui en lloguer o en propietat, és gairebé una missió impossible. Els preus estan pels núvols i molt enfora del sou mitjà, en cas que tenguin feina cosa que tampoc és tan habitual atès l'atur juvenil existent. Aquesta situació és crònica en aquestes illes i respon a molts de factors. Entre d'altres: una demanda exterior totalment desproporcionada, una política territorial i urbanística de contenció del creixement, una inexistent política pública d'habitatge de llarg abast, una insularitat que encareix els preus de construcció, una deficient resolució de tot allò que envolta l'arrendament, la fiscalitat...

Alguns han jugat durant un temps a fer veure que tot era culpa del lloguer turístic. El problema és que un pic prohibit el lloguer turístic, per exemple a Palma, els preus no han deixat de pujar demostrant que les dificultats per fer efectiu el dret a l'habitatge és molt més complex i la influència de les estades turístiques en habitatges absolutament anecdòtica en aquesta qüestió del preu.

A les Balears hi ha una majoria de gent i partits que pensa, pensam, que no podem augmentar exponencialment el sòl urbanitzat i els nous habitatges. És a dir, les Balears són un territori limitat que ha de tenir un sostre de població. Un territori que ha de controlar la pressió urbanística per obtenir una qualitat de vida i una sostenibilitat desitjable. I això quan xerram de política d'habitatge no és innocu. Així, una mesura ja implantada i que torna ser anunciada com una de les grans aportacions de la nova llei estatal d'habitatge és la reserva d'un 30% del nou sòl residencial per habitatge de protecció pública. És aquesta una mesura important per a la política pública d'habitatge a Balears? La resposta és no, serà residual i això per una raó evident i positiva: perquè no hi haurà gran quantitat de noves urbanitzacions si es manté aquesta política de contenció. Aquesta és una mesura que quantitativament és bo que sigui poc rellevant.

Entenem que la política d'habitatge passa per actuar en el sòl urbà ja classificat. Passa per aprofitar els solars públics per fer-hi noves promocions d'habitatge públic, que és bàsicament el que fa el Govern Balear en aquests moments. Passa també, però, per actuar sobre els habitatges desocupats. Aqui les discrepàncies són grans.

Per una banda, hi ha la figura dels grans tenidors d'habitatge i la cessió obligatòria temporal implantada per la Llei d'Habitatge Balear de 2018. Una mesura polèmica però que pot tenir sentit i un cert joc a mitjà termini tot i que la seva posada en marxa està generant importants dificultats jurídiques.

Per una altra banda, hi ha la lloable pretensió que molts d'aquests habitatges desocupats surtin al mercat enlloc d'estar aturats. El problema és que l'esquerra enfoca això proposant preus màxims al lloguer, increment d'imposts, i minvant les garanties que el propietari pugui recuperar l'immoble en cas d'impagament quan precisament crec que l'única manera de mobilitzar una part d'aquests pisos seria convèncer els propietaris. I per convèncer-los crec imprescindible respectar la seva llibertat de contracte, atorgar un tractament fiscal beneficiós i garantir la recuperació immediata en cas d'impagament. Tots coneixem propietaris escalivats que han patit un lloguer en que l'arrendatari va deixar de pagar, va fer malbé l'immoble i va costar molts de mesos recuperar-ho. El propietari té moltes prevencions a posar en lloguer el seu pis i el que requereix per fer-ho no són amenaces sino, sobretot, garanties. Les situacions de vulnerabilitat han de ser cobertes, obviament, però pels poders públics donant respostes eficients i facilitant en el seu cas pisos amb un lloguer social.

Finalment, consideram que la política d'habitatge ha de donar més entrada als promotors privats per exemple amb figures com la de l'habitatge a preu màxim, que permetria a través d'increments d'aprofitaments urbanístics de solars urbans (densitat, altura...) aconseguir habitatges a preus assequibles. I consideram que el canvi d'ús dels hotels obsolets i de baixa qualitat a habitatges de protecció oficial o a preu màxim també és un instrument a millorar i potenciar perquè permetria reduir places turístiques i posar a disposició dels nostres joves pisos a uns preus assumibles.

Josep Melià Ques
Diputat d’El Pi-Proposta per les Illes Balear.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Solleric, fa mes de 2 anys

Fins que no se controli es lloguer turistic il.legal i s aturi s especul.lacio des nostro territori per inmobiliaries estrangeres no hi ha res a fer, donat que aixo no interessa per res als politics , no te sol.lucio ,es joves a viure dos o tres a un pis de lloguer, que passara cuant tenguin 50 anys i segueixin igual ? Son molt dolentes ses perspectives.

Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente