nubes
  • Màx:
  • Mín:

De compres

No era gaire fan de comprar-se roba. Però, ni que fos per una qüestió de lògic deteriorament per l'ús diari, era conscient que havia d'anar reposant les peces que començaven a gastar-se. Se sentia controlada a la feina, quan algunes companyes comentaven la vestimenta i estil d'altres companyes i companys. No es tallaven gaire a l'hora d'elogiar o criticar tot i que abundaven més les crítiques. I curiosament, cap a altres dones.

Mirava de no participar d'aquestes converses, i afortunadament, no solien demanar-li la seva opinió. Però deduïa que la seva despreocupació i espontaneïtat en relació amb la pròpia imatge, no es corresponia exactament amb l'ambient que es respirava a l'oficina.

No podia dir-se que la gent d'allà fos especialment pija, però si clàssica amb un punt d'incomprensió rància, fins i tot intransigència en relació amb tot allò que s'escapava dels seus esquemes. També en percebia a alguns com les típiques persones de voler i no poder. Però per aquesta actitud en canvi, no hi havia penalització. Més aviat, s'interpretava com una ambició sana de prosperar laboralment i a la vida en general. Formava part doncs, de la normalitat.

I aquesta normalitat, clar, pesava a l'hora de triar roba per anar a la feina, quan en comprava. De forma pràctica, com era ella, a l'armari tenia separada la roba de l'oficina i la que es posava en el seu temps lliure. La normalitat de l'oficina i la seva, convivien en un mateix espai però això si, delimitades d'una manera molt visual i clara.

Un dia, de compres amb una amiga, va preguntar-li perquè es molestava en procurar-se un doble vestuari, si a l'empresa on treballava, no hi havia normes en relació amb la vestimenta. Ella, una mica sorpresa, li va respondre que tenia raó, que no hi havia en efecte, una normativa explicita però si, bastantes recomanacions, que parant un mínim d'atenció, es respiraven a l'ambient. L'amiga es va quedar pensativa. Potser no ho va acabar d'entendre. Potser ella no va entrar prou en detalls.

Com explicar-li que sovint, fem coses per costums que no ens hem plantejat o, senzillament, perquè creiem que facilitaran el nostre encaix entre ambients que no escollim? Va pensar que millor deixar el tema, per un dia que l'amiga estigues receptiva a converses més profundes. I una tarda eufòrica de compres, amb adquisició de gangues inclosa, no era, definitivament, el millor moment.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Carme fuster, fa dervers d'un any

Una Vegada mes, jaume, ens mostres realitats de la Vida. Gràcies
Super, super

Valoració:4menosmas
Per Marga Jordá, fa dervers d'un any

Enhorabona Jaume. M'encanta i crec que té molt de realitat.

Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente