L'existència d'un dret civil propi de les Illes Balears és una de les demostracions més rotundes de la nostra realitat com a poble diferenciat. Quan un poble té institucions pròpies i una forma peculiar d'organitzar-se fa visible la seva particular visió del món. La separació de béns com a règim del matrimoni respon a una concepció determinada de les coses, la nostra.

La força i profunditat d'aquesta realitat és tan gran que ni un règim com el franquista es va atrevir a la seva abolició i extermini tot i que el dret civil foral no és més que una mostra d'una pluralitat que per centralistes, uniformistes i fatxes és font de disgregació i secessionisme en una concepció tan estreta i pobre de les coses que esgarrifa, la seva.

Els pactes successoris són una institució que permet ordenar l'herència futura i atribuir béns o drets abans de la mort. És una herència en vida. La definició mallorquina és una classe o espècie de pacte successori. No és aquest el lloc per entrar en tecnicismes i explicacions complexes amb una nota esquemàtica n'hi ha prou.

Els darrers anys s'han anat incrementant els pactes successoris que se celebren i això, sobretot, per raons fiscals, la seva equiparació a l'herènca a efectes tributaris va fer créixer de manera molt important aquesta figura tan nostrada. Sobretot a partir del 2016 com a conseqüència d'una sentència del Tribunal Suprem.

Aquest reforçament dels pactes successoris era positiu, almanco així ho consider, perquè donava més força al nostre dret civil especial, relaxava la pressió fiscal i donava més facilitat a la continuïtat de l'empresa i del patrimoni familiar.

L'estat però no estava content. Ja se sap que la seva voracitat és de dimensions celestials i més si es tracta de les Illes Balears. Per tant, a través de modificacions legals (Impost de la Renda de les Persones Físiques) i a través de consultes vinculants de la Direcció General de Tribunal ha anat reduint els beneficis de fer pactes successoris i, per tant, també ha anat reduint la presència d'una institució del nostre dret civil propi. I ha aprofitat per donar a entendre que els pactes successoris eren sinònim de defraudació fiscal i així poder fer-hi una esmena a la totalitat i no ajustaments davant alguna mala pràctica o algun abús.

A Balears fa anys que hi ha queixes per la descapalització que suposa la venda de cases i finques a estrangers. De fet, ara n'hi ha que troben que s'ha d'obrir un debat sobre l'establiment de limitacions a la llibertat de compra dels centreeuropeus. Certament la demanda exterior de béns immobles a Balears és un dels factors claus per entendre per exemple la dificultat de fer efectiu el dret a un habitatge digne a uns preus assumibles. De totes formes, hi ha altres polítiques que poden suavitzar o contrarestar una mica aquesta situació. I una d'aquestes polítiques és facilitar al màxim els pactes successoris.

El Govern Balear fins ara s'ha inhibit i s'ha posat de perfil davant l'acció de l'estat per restar pes via fiscal als pactes successoris. Per això crec que hem de procurar fer pedagogia i donar més rellevància a un debat on hi ha aspectes purament econòmics però on també hi ha autogovern i identitat.

Josep Melià Ques, Diputat del Pi-Proposta per les Illes Balears.