cielo claro
  • Màx: 20.16°
  • Mín: 13.55°
14°

Per què una delegació de les Illes Balears del Consell per la República Catalana

Vist el camí recorregut, ja queda una mica lluny aquella tarda de novembre en què, després d'una reunió a Palma, na Maria Antònia Font, en Joan Francesc López Casasnovas i jo mateix vàrem començar a parlar de la possibilitat d'establir a les Illes Balears una delegació del Consell per la República Catalana a l'estil de la que s'acabava de formar a la Catalunya del Nord. Poc després, juntament amb na Magdalena Gonzàlez i n'Esperança Marí, vàrem posar fil a l'agulla per crear un grup impulsor de l'esmentada delegació del CxR a les Illes Balears, constatant, en primer lloc, que no hi havia cap altra iniciativa similar en marxa. Certament, sabíem que a les Illes Balears hi havia més gent que s'havia afiliat al Consell per la República, però no sabíem ni quants ni qui eren (excepte alguns amics, coneguts i saludats de cadascú de nosaltres). Vàrem creure oportú d'organitzar-nos mínimament perquè la nostra presència al Consell per la República no fos merament nominal i passiva, sinó per convertir aquest cabdal humà en acció a favor de les idees que defensam.

En la situació política actual, la delegació del Consell per la República no podia ser un consell local de les Illes Balears. La raó és ben senzilla: les Balears no ens trobam en el mateix estadi en el procés cap a l'autodeterminació i la independència en què es troba el Principat. Al Parlament de Catalunya hi ha més d'un cinquanta per cent de diputats que defensen la independència del país, mentre que a les nostres illes el percentatge és, evidentment, molt més reduït. Igualment, allà hi ha una majoria social a favor de la independència, tal i com mostren els resultats electorals. A les passades eleccions autonòmiques, el 52% dels votants s'inclinaren per opcions independentistes. Per tant, nosaltres podem ser solidaris amb el Principat, podem posar-nos al seu costat i donar suport en tot allò que puguem, però no som en procés avançat -com s'és allà- cap a la independència. Això no treu, per descomptat, que el nostre objectiu sigui aconseguir l'exercici de l'autodeterminació, a les Illes Balears, amb la finalitat d'independitzar-nos i crear una federació de Països Catalans. Però encara som en un altre punt.

A la Catalunya del Nord, la delegació del Consell per la República ha estat un suport magnífic a l'exili català. Com ho havien estat els catalans del nord de la frontera per a la consecució del Primer d'Octubre: sense ells, per exemple, no hi hauria hagut urnes als col·legis electorals. Actualment, donen cobertura a actuacions públiques de membres del govern català a l'exili dins territori català (miracles de tenir una part de Catalunya que no es troba sota sobirania espanyola).

A les Illes Balears, se'ns planteja de manera immediata una qüestió elemental: volem construir una delegació del Consell per la República, per fer què? Des del meu punt de vista, la resposta té un doble vessant: exterior i interior. En el vessant exterior, l'hem de bastir per expressar i fer efectiva la nostra solidaritat amb el procés cap a la independència de Catalunya. I en l'interior, la delegació ha de servir per crear sinergies entre els sobiranistes, a cada una de les Illes Balears, per tal de fer créixer el sobiranisme entre nosaltres. La delegació del Consell per la República ha d'expandir ideari republicà, a favor de l'autodeterminació i de la independència, entre nosaltres. D'aquesta doble conjunció n'ha de sortir l'acció bàsica i fonamental de la delegació del Consell per la República a les Illes Balears.

Una vegada posat en marxa el procés per constituir la delegació del Consell per la República a les Illes Balears hem sabut algunes coses interessants: per exemple, que hi ha afiliats de totes les illes, que en conjunt sumen prop de cinc-centes persones, que aviat s'és dit. Tenint en compte aquest èxit evident, entenem que encara era més forta la responsabilitat d'organitzar-nos, de donar sortida a les nostres aspiracions i d'influir de manera organitzada en la nostra societat. Se'ns obre davant un camí interessant i difícil alhora, però entenc que no hem de defugir els reptes que tenim plantejats, sinó encarar-los i mirar de resoldre'ls a favor de la nostra societat.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Eulàlia, fa mes de 2 anys

Idees. Sinergies. Parole, parole, parole... volem fets! Estam fartes de polítics repenjats.

Valoració:3menosmas
Per Clar i Català, fa mes de 2 anys

El Consell per la República Catalana és l'eina que propiciarà el trencament definitiu amb el Regne d'Espanya. Estem a punt de veure nèixer una nova república. Anem a fer un estat on la paraula Democràcia i drets humans estiguin plens de contingut! República de Catalunya!

Valoració:8menosmas
Per betzol, fa mes de 2 anys

Porque lo que ellos denominan "Cataluña Nord", es territorio francés a todas luces, betzolet.

Valoració:-6menosmas
Per xisco, fa mes de 2 anys

Y como es que en cataluya nord no se realizó un referendun como se hizo en España?

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

«És, doncs, Catalunya una nacionalitat; serà una nació, un Estat. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat de Catalunya; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de València i per les blaves i assolellades illes Balears». Pere Oliver i Domenge (1916)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:7menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:7menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:6menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 2 anys

«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:4menosmas
Per Visca Catalunya sencera!, fa mes de 2 anys

"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981



Per anar bé necessitaríem un sol president [MHP Carles Puigdemont] per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president [MHP Carles Puigdemont]. Un president [MHP Carles Puigdemont] per al País Català. El President [MHP Carles Puigdemont] hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral.



http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.ht



Els claudàtors, naturalment, són meus.
Visca la República catalana! (UNA SOLA república de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer).

Valoració:4menosmas
Per visca la terra, fa mes de 2 anys

Doncs ja ho veim, ens volen enemistats per a poder-nos vencer en tots els fronts, ja que saben que tots units som molt més difícils de vencer-nos.
Amunt Països Catalans units !

Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente