Ja és aquí la tardor, la primavera de l’hivern com també és coneguda. Molta xafogor, humitat... així l’hem començada, amb ganes de frescor, de gaudir els darrers dies de platja i sol sense turistes, amb bona mar i temps agradable.
Una tardor plena d’esdeveniments, alguns ben desgraciats. Tota la nostra solidaritat cap a les persones que han perdut ca seva, els seus records, a l’illa de La Palma, a Canàries. El volcà no atura i ens esglaia veure la força de la natura, que arrossega cases, cultius, carreteres, amb foc i lava que ho destruirà tot.
No cal comentar les també desgraciades declaracions de l’encara ministra de Turisme, sobre l’interès turístic que té veure de prop el foc i la lava, quan fins i tot l’aeroport s’ha hagut de tancar per les cendres en suspensió i els niguls que ombregen l’espai aeri. No hi hauria d’haver dimissió o alguna condemna radical en nom de les persones que tot ho han perdut i no saben quan tornarà la normalitat a les seves vides?
Altres esdeveniments també són notícia en aquesta primera setmana. Les eleccions alemanyes de diumenge ens donaran un nou lideratge, noves cares, noves accions polítiques en el marc europeu.
No podem oblidar tampoc l’inici del curs parlamentari i escolar. Aquest darrer amb nova oferta d’estudis de Formació Professional, insuficient encara quan veiem la gran demanda que ha rebut que farà engreixar l’oferta d’acadèmies per aquelles persones que no han obtingut plaça.
Del curs parlamentari, s’ha iniciat amb nous lideratges a alguns partits de dretes o de centredreta com els agrada a ells definir-se, el PI, proposta per a les Illes, antiga Unió Mallorquina. També amb nous reptes pel conjunt de les forces d’esquerres, envestir un curs sense la pressió assistencial i sanitària de la pandèmia com era l’any anterior, però amb pressions permanents respecte del manteniment de prestacions estatals i autonòmiques que aconsegueixin una vida digna per a les persones sense feina.
També altres grups com MÉS per Mallorca viurà aquest mes d’octubre, l’elecció de la candidatura a les eleccions autonòmiques, insular i de l’Ajuntament de Palma, a través de les primàries previstes pel 24 d’octubre. Caps, que després hauran de presentar-se amb la resta de les llistes, això és, amb les persones que voldran formar part d’equips potents a les institucions, per a treballar conjuntament amb la societat civil per a la transformació d’aquesta societat.
Perquè sense una formació política cohesionada, uns representants polítics d’aquesta a les institucions, i una societat civil conscient i amb ganes de participar, sense aquestes tres potes, no hi ha transformació social possible.
I en aquests temps que vivim no tothom ho té clar. Sense la conjunció del triangle no hi ha avanç social, no podem confiar només en una d’elles perquè per si mateixa tota sola, no pot fer-ho.
Les entitats socials, siguin associacions de veïns i veïnes, siguin entitats culturals, esportives, de caràcter sectorial o global, com les ecologistes, per si mateixes no aconseguiran transformar, necessiten la branca, el braç, de les institucions que poden modificar lleis, normatives, i obligacions cap a aquells que res volen canviar... I per altra banda, a aquestes siguin Ajuntaments, Consells, Govern autonòmic, sense uns representants polítics d’esquerres, amb voluntat, ganes, decisió de transformació, tampoc es podrà avançar.
Perquè coneixem la dreta i l’ultradreta que volen el retorn al passat, o senzillament no fer res, que siguin «els mercats» qui regulin, per tant, que la llei de la selva, del més fort que es menja al petit, sigui la norma. Això sí, mentre ells hagin guanyat a les institucions, perquè en el cas que aquestes les governin les esquerres els exigiran més i més ajuts cap als grans, per eixugar les pèrdues amb doblers públics.
No oblidem les tres potes del triangle per a la transformació d’aquest sistema injust, insolidari, patriarcal. No les oblidem i treballem en el lloc on ens pertoqui, analitzem la nostra realitat per conèixer-la i tinguem l’optimisme de la voluntat per incidir en aconseguir hegemonia social per a transformar-la. Perquè el pessimisme de la intel·ligència no ens faci caure en el sofà, en la decepció, en el i tanmateix...
Benvinguda tardor, amb ganes renovades de continuar compromeses en la transformació d’aquesta realitat, perquè volem una vida digna, solidària, justa, igualitària per a totes, sense cap distinció ni discrimació.