Zanzíbar és un arxipèlag que, amb un considerable autogovern, pertany a Tanzània. És un indret força turistitzat, amb molts complexes hotelers i estances turístiques familiars a les costes de l'Índic. Unes costes, per cert, amb increïbles esculls, i unes marees espectaculars. Zanzíbar té la ciutat -Stone Town- amb més caràcter i encant de les ciutats africanes subsaharianes que conec. A Stone Town hi ha una visita ineludible: l’antic mercat d'esclaus. El tràfic d'esclaus és una petjada de la història dels zanzibaresos que, encara ara, perdura. No debades, es calcula que entre 1830 i 1873 en el mercat d'esclaus de Zanzíbar es van subhastar unes 600.000 persones procedents del continent africà.
El cas és que, on abans es trobava el principal mercat d'esclaus zanzibarès, avui es pot visitar una exposició amb una completíssima informació sobre aquest repugnant episodi de la història. Tanmateix, allò que més em va cridar l'atenció va ser l'últim panell de l'exposició, el que està dedicat a l'esclavitud moderna, a la d'avui en dia. No és una qüestió anecdòtica. Amb dades dels organismes i ONGs internacionals (per exemple Anti-Slavery), són uns 40 milions de persones en el món que malviuen sota el jou de l'esclavitud moderna.
Al panell en qüestió se’ns adverteix que "els productes fabricats pels esclaus d'avui dia entren en la cadena de subministrament mundial, i, eventualment, acaben arribant a les nostres llars, sense que la majoria de nosaltres siguem conscients de la nostra contribució al suport d'aquesta esclavitud", i, alhora, informa que, a grans trets, hi ha quatre tipus d'esclavitud moderna: Treball en règim de servitud (bonded labour), treball forçós, matrimoni forçat i primerenc, i esclavitud basada en l'ascendència.
Només arribar a casa -en començar a llegir el recent informe d'Amnistia Intencional sobre la inacció de Qatar a l'hora d'investigar, posar remei, i evitar les morts dels obrers que treballen en condicions d'esclavitud en la preparació de la Copa Mundial de Futbol de 2022- em reafirm en la importància i encert d'aquest final de l'exposició de Stone Town. Perquè fa massa temps que sabem que Qatar és la copa mundial de la vergonya!
