Idò sí, ja hi tornam a ser amb les malifetes del PP, ara amb na Margalideta Prohens, flamant candidata a Presidenta del Govern de les Illes Balears, a la cursa electoral de l’any 2023. Malifetes és una paraula suau, per qualificar això de muntar un bon sarau per la seva «proclamació» aquí, acompanyada dels seus amics i amigues d’arreu de la península Ibèrica a càrrec dels doblers públics del Congrés.

No sé quants eren, diputades i diputats, a passar el cap de setmana per aquí, a part de la trobada congressual, després gaudiren del cap de setmana illenc, alguns acompanyats de les famílies, altres fadrins i fadrines, a torrar-se al sol i de pas gaudir la nit de copes i altres.

Ja hi tornam a ser, el PP que tant es vanagloria de ser «bon gestor» enfront d’aquests descamisats de les esquerres, el PP de la llagostada del Sr.Company a Cabrera, el partit de la Gürtel, de la Kitchen, de... tants i tants casos judicials que ja han tingut sentència, aquests senyors i senyores del Partit Popular tornen a mostrar el llautó de com entenen l’acció política, senzillament, aprofitar-se dels doblers públics, i si ho recordau, com va dir el Sr. Zaplana, per enriquir-se.

Na Margalida Prohens, ara sí sense el diminutiu, vol ser l’alternativa a na Francina Armengol des del seu escó a les Corts Generals. Diuen que ha tingut de mestra i amiga na Maria Salom, ara senadora, abans... molts càrrecs públics! Na Maria, ara ja no Marieta com l’anomenaven quan era la joveneta diputada balear, que va començar la seva «carrera» amb la signatura de talons dels doblers del cas Túnel de Sóller, fa molts anys, no pot fugir de la imatge de la diputada estatal que reia davant el testimoni impressionant de na Pilar Manjon, la mare que va perdre el seu fill Daniel Paz Manjón, de 20 anys, estudiant de l’INEF mort a l'atemptat d’Atocha de l’any 2004.

I altra vegada hi tornam a ser amb el PP que vol ser exemple de «bona gestió» i ho és de com usar els doblers públics per a interessos partidaris, com les campanyes electorals del Sr. Matas, l’any 2007, amb sentència ferma, o les trobades per proclamar candidatures com aquesta de la flamant candidata mallorquina.

Ens hi tenen acostumades, ho sabem com són i com es mostren, sense avergonyir-se ni una mica. Però allò que no ens hi faran acostumar mai és a acceptar allò que tant els agrada i tant proclamen quan els treuen els colors: «tots els partits són iguals, tots els polítics són corruptes».

No, no és cert i ho saben, que menteixen quan ho diuen per tapar les seves corrupteles. Allò que em fa rebel·lar i que consider que cal insistir un dia sí i l’altre també, és el fet que gràcies a la corrupció de les dretes es consideri que la gestió de la cosa pública, la feina dels representants públics, es valori com a nefasta, prescindible, menyspreada.

És cert que tenim una democràcia recuperada després de quaranta anys de dictadura fruit de la victòria de la Guerra Civil per part del bàndol insurrecte. És cert que un missatge franquista que va quallar entre la població «som apolític, la política no m’interessa» avui el revitalitza l’extrema dreta per guanyar adeptes als seus missatges simplistes.

És cert que veiem com els missatges dretans, conservadors, tenen acceptació entre la gent davant les situacions difícils i complicades de la pandèmia, de la crisi econòmica, social, mediambiental...

I així i tot, hem de sortir a reivindicar l’honestedat de moltes persones que representen la ciutadania al seu Ajuntament, Consell, Govern, Parlament... La tasca de representació no és fàcil, ni en el món de les institucions ni tampoc en el d’una organització sindical, o una associació de veïnats, o associació de mares i pares, o clubs esportius, comunitat de propietaris... Treballar en nom d’altres requereix dedicació i honradesa, transparència per damunt de tot.

Si li afegim que aquest treball és de representació política se li suma una càrrega de desprestigi davant la ciutadania motivada per anys i anys de corrupció, moltes vegades no destapada ni condemnada judicialment.

Per tot això convé tenir ben clar que es poden fer campanyes de màrqueting costoses per donar a conèixer noves lideresses com en aquest cas na Margalida Prohens, del PP, però si aquestes vénen pagades amb doblers públics, ja hi tornam a ser! Altra vegada les dretes són diferents. I d’això aquí a les Illes Balears en tenim molts exemples.

No puc acabar aquest article sense tenir present un fet: l’avanç dels talibans a Afganistan, que poden ser els nous representants del seu poble si enderroquen el govern actual, amb les greus conseqüències que patiran les dones afganeses. La comunitat internacional, Nacions Unides, la Unió Europea, les grans potències, no poden mirar cap a una altra banda, com diu una carta del Fòrum Feminista adreçada al govern espanyol:

Ante la situación que están sufriendo las mujeres en Afganistán de violación permanente de los Derecho Humanos, crímenes constantes que los talibanes están infligiéndoles, nosotras las mujeres españolas exigimos a nuestro Gobierno:

1.- Que persiga estos crímenes de acuerdo a los principios de la Justicia Universal y eleve a la Corte Penal Internacional la denuncia pertinente para que sean juzgados sus responsables.

2.- Que se faciliten las medidas de asilo y refugio en nuestro a país y en la UE a las mujeres afganas.

3.- Que se establezcan medidas de boicot a los responsables talibanes perpetradores de estos crímenes.

La trobareu a les xarxes socials, us recoman mostrar la nostra solidaritat signant-la.