La salut mental és un focus de desigualtat social brutal. Per exemple, l'Enquesta de Condicions de Vida de 2020, publicada recentment, ens informava que el 38,5% de les llars illenques no van tenir capacitat per a afrontar despeses imprevistes. L'atenció preventiva de la salut mental pot ser una d'aquestes despeses imprevistes, inassolibles per a més d'un terç de les llars de les Balears. Fa uns dies participava en una tertúlia radiofònica, i aquest assumpte sortí a conversació. Vaig fer la següent pregunta retòrica a les tres persones amb qui compartia l'estudi de la ràdio: Coneixeu alguna persona atesa a Ibsalut per problemes psicològics? Tothom contestà que no en coneixia cap. No obstant això, les quatre persones coneixíem a persones que reben atenció psicològica en l'àmbit privat. Tots i totes avinguérem a bé que la gent que coneixíem que anava al psicòleg o la psicòloga no formava part d'aquestes llars que no poden fer front a una despesa imprevista... Evidentment, no té, tot plegat, cap valor estadístic, però tampoc és una anècdota.
El cas és que s'acaba de publicar l'informe "Condiciones de trabajo y salud tras un año de pandemia" del qual n'és impulsor el sindicat CCOO, on es pot llegir, entre altres moltes informacions de gran interès, que "la diferència de risc de mala salut mental observada entre els qui tenen un salari suficient per cobrir les necessitats de la seva llar i els qui no s'han incrementat lleugerament (3%) des de 2020"; i que "el risc de mala salut mental ha augmentat per a tots dos grups durant aquest últim any, passant d'un 48,7% a un 52,3% entre els qui sí que tenen cobertes les seves necessitats econòmiques, i d'un 67,2% a un 73,8% entre els que no les tenen cobertes. Així doncs, l'augment més gran (6,6%) s'ha produït en el grup que ja estava pitjor d'entrada". Vet aquí una prova fefaent de desigualtats davant els problemes de salut mental.
La pandèmia de la covid-19, una pandèmia indissolublement lligada a la crisi ecològica que pateix el planeta, ha provocat una brutal crisi sanitària, econòmica, i social. Hi ha indicis a cabassos per afirmar que ja som, també, en plena pandèmia de mala salut mental. És, idò, l'hora de posar fil a l'agulla per fer-li front amb una doble vacuna: Salut pública i de qualitat per a les malalties mentals, i, en paraules del doctor en sociologia i treballador social, Sergi Raventós, "una vacuna de protecció social [que] seria molt important, també per a la salut mental, per afrontar un món post-Covid-19 caracteritzat per la inseguretat econòmica i la incertesa vital". El company Sergi es refereix, és clar, a la Renda Bàsica Universal.
Es ciutadans del món, els vertaders internacionalistes, som els qui defensaríem el castellà en front de la imposició de l'anglès a Puerto Rico, i defensaríem el guaraní en front de la imposició del castellà al Paraguai, i defensaríem el cors en front de la imposició del francès a Còrsega; som els qui defensaríem totes les llengües minoritàries i les minoritzades arreu del món, allà on ens tocàs viure. És evident que als Països Catalans els ciutadans del món som els qui hi defensam la llengua catalana en front de la imposició del castellà, o del francès, o de l'italià. Els qui defensen les llengües imperials són imperialistes, i els qui no s'esforcen en retornar la primacia a la llengua pròpia dels indígenes d'un país on aquesta llengua és minoritzada per la imposició d'una altra llengua són colonialistes i/o colaboracionistes del colonialisme.