algo de nubes
  • Màx: 20.33°
  • Mín: 10.85°
10°

A les Canàries, no hi parlen castellà sinó herreño, majorero, grancanario, gomero, palmero, lanzaroteño i tinerfeño

En aquest escrit, don continuació al sermó impressionant que va fer a Palma dissabte passat aquesta eminència en filologia que és don Pablo Casado. Només que aplicarem la saviesa i altesa de mires d'aquest màster en set ciències a les 'diferents llengües' que parlen a les Canàries.

En aquestes illes de devora Àfrica, a diferència del castellà estàndard, no hi destrien els sons 'ese' i 'zeta', sinó que els confonen en un de sol, que és la 'essa' que xiula, com la 'es' alemanya: per exemple, no diuen 'cereza', sinó 'seresa'; no diuen 'Cecilia', sinó 'Sesilia'; Això també passa en la llengua andalusa i en la vintena llarga de llengües sudamericanes que van del mexicà fins a l'argentí.

La 's' de final de síl·laba, no sona 's', com en catellà estàndard, sinó que sona com la 'h' anglesa i alemanya de 'horse', 'Haus'. Per exemple, no pronuncien 'las moscas' sinó 'lah mohcah'.

La 'ch' no la hi pronuncien com en castellà estàndard, que és un so que tècnicament en diuen 'africada postalveolar sorda', sinó que hi fan una oclusiva palatal sorda que concorda amb la 'k' que feim a Manacor davant 'ə' neutra, davant 'a', davant 'e' i davant 'i'. Perquè m'entengueu, el mateix so manacorí de Karrer, Kara, Kímika, fan servir a les canàries per pronunciar la 'ch': per exemple, 'ocho', 'muchacho'.

A les Canàries, com en la majoria de llengües sudamericanes, fan servir el pretèrit indefinit i no el pretèrit perfet, que fan servir en castellà estàndard. Per exemple: Hoy visité a Juan (castellà estàndard: Hoy he visitado a Juan); Puse la lavadora a funcionar (castellà estàndard: He puesto la lavadora a funcionar).

A les Canàries, no hi fan servir mai el pronom 'vosotros', que sí que tenen en castellà estàndard. Això també passa en la vintena llarga de llengües que, si aplicam a Sudamèrica la filologia de don Pablo, parlen de Califòrnia fins a la Tierra del Fuego. Per exemple, els canaris en general diuen ustedes están i no vosotros estáis, que diuen en castellà estàndard. A segons quins llocs El Hierro, La Palma i en La Gomera, a més, en lloc d'ustedes están', diuen ustedes estáis, com en la llengua andalusa.

A La Gomera i a segons quines zones de La Palma i Tenerife, hi diuen «ustedes vos vais». També hi conserven la forma clàssica «vaivos», que el castellà estàndard ha perduda.

A les Canàries, no hi coneixen el pronom 'os' ni el possessiu 'vuestro'. En lloc d'aquests pronoms propis del castellà estàndard, els canaris fan servir el pronom les. Per exemple, sempre «Les quiero decir» i mai «os quiero decir»; sempre «¿Su casa es esta?» (la de ustedes), i mai ¿Vuestra casa es esta?», com sí que diuen en castellà estàndard.

A les Canàries, el diminitiu va diferent d'en castellà estàndard. Per exemple, en lloc de «cochecito», diuen «cochito».

En castellà estàndard, la 'h', és sempre muda. En canvi, en les llengües canàries, com en la llengua andalusa i en la llengua extremenya, (dues llengües que no tenen res a veure amb el castellà, segons el filòleg don Pablo), en aquestes llengües sí que conserven la pronunciació clàssica aspirada de la 'h', com també fan en anglès i en alemany. Per exemple, «jediondo» en lloc d'«hediondo», «jinojo» en lloc de «hinojo», «jarto» en lloc de «harto», i així totes les que en llatí començaven per 'f'.

El lèxic canari se destria moltíssim del propi del castellà estàndard. Hi ha tres grups de 'canarismes' és a dir, de paraules pròpies de les Canàries: 1), els canarismes formats a les Canàries a partir de paraules castellanes d'ara. 2), les paraules pròpies del castellà antic i que el castellà estàndard modern ha perdudes. I 3), les paraules canàries d'origen estranger, de llengües tan diverses com el portuguès, l'anglès, el francès, el català, l'àrab, el basc o el mossàrab. El veïnatge de les Canàries amb Portugal explica l'origen portuguès de moltes de paraules canàries. I moltes de paraules sudamericanes que avui són pròpies de les Canàries són la prova dels lligams històrics entre aquestes illes i el continent d'allà deçà l'Atlàntic. Així és que el canari (més ben dit, les llengües de les Canàries, si aplicam en aquestes illes la filologia que don Pablo aplica a les Balears) són el resultat de segles d'història d'aquestes illes afroatlàntiques, de mestissatge cultural i d'adaptació lingüística a les condicions úniques que s'hi esdevenien. La llista és llarguíssima i n'hi hauria per a fer no vull dir un diccionari, però sí un vocabulari. En pos uns pocs exemples perquè vos ho afigureu una mica:

Qualque exemple de canarismes d'arrel sudamericana:
Direm primer la forma canària i, a continuació, entre parèntisi, la castellana estàndard:
«guagua» (autobús);
«fotingo» (coche viejo);
«pollaboba» (impotente).

Qualque exemple de canarismes d'arrel andalusa:
«embelesar» (adormecer);
«bocinegro» (pagel);
«chocho» (lupino blanco), que és un llegum. Per tant, no res a veure amb el «chocho» del castellà estàndard.

Qualque exemple de canarismes d'arrel castellana clàssica:
«bezo» (labio);
«falcón» (halcón).

Qualque exemple de canarismes d'arrel guanxe o aborigen:
«chuchanga» (caracol);
«sarantontón» (mariquita);
«folelé» (libélula).

Qualque exemple de canarismes d'arrel portuguesa:
«millo» (maíz);
«batata» (boniato);
«apañar papas» (coger patatas);
«bosta», (estiércol);
«cambullón» (comercio de pescado a bordo de navíos);
«margullar» (nadar bajo el agua);
«burgao» (caracol de mar);
«cardume» (banco de peces);
«liña» (cordel de pesca);
«furna» (cueva marina);
«gaveta», (cajón corredizo de mueble), per tant, equivalent al nostre 'calaix';
«fechar» (cerrar);
«fechillo» (pestillo);
«fechadura» (cerradura);
«fonil» (embudo);
«traza» (polilla);
«petudo» (jorobado);
«jeito» (habilidad);
«largo» (ancho); pensau aquest canarisme quins embulls pot dur;
«cañoto» (zurdo);
«loro» (laurel);
«naranjero» (naranjo);
«almendrero» (almendro);
«castañero” (castaño);
«rente» (a ras);
«de cangallas» (patas arriba);
«escarrancharse» (abrirse de piernas);
«atillo» (cordel);
«pegar a» (empezar a);
«en peso» (en conjunto);
«magua» (añoranza);
«amularse» (enfadarse);
«jeitoso» (hábil);
«agonía» (náusea); aquest altre, com podeu suposar, també pot dur qualque embull.

Qualque exemple de canarismes d'arrel anglesa: Són el resultat de lligams històrics comercials entre les Canàries i Anglaterra i també de l'assentament a l'arxipièlag de negociants anglesos els segles XVIII, XIX i XX:
«queque» (dulce elaborado al horno);
«naife» (machete);
«pulover» (jersey);
«flis» (aerosol);
«flash» (polo), en el sentit de refresc embolicat en plàstic;
«chercha» (lugar desordenado).

Qualque exemple de canarismes d'arrel francesa:
«malpaís» (terreno improductivo);
«guata» (lámina de algodón);
«creyón» (lápiz de color);
A El Hierro encara n'hi ha que diuen «o» (que ve d', en francés) per dir «dónde está»: «¿o las llaves?» (¿dónde están las llaves?).

Qualque exemple de canarismes d'arrel àrab:
«majalulo» (cría del camello);
«guayete» (niño);
«jaique» (vestido mal hecho);

Qualque exemple de canarismes d'arrel catalana:
«alfábega» (albahaca);
«seba» (cebolla marina);
«tonina» (delfín);

Així és que, aplicant a les Canàries les quimeres del 'màster en filologia' don Pablo Casado, podem dir ben fort i ben clar als canaris: Qui se passa pel cap dir que les Canàries són “islas de habla española”? No han visitats els pobles els qui ho afirmen? No han escoltades aquestes set llengües? A les Canàries, hi parlau herreño, majorero, grancanario, gomero, palmero, lanzaroteño i tinerfeño. Res de castellà!

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Bartomeu, fa mes de 2 anys

Bon article, jo ja soc soci de l'OCB,però són moltes les passes i la pedagogia que s'ha de fer en el dia a dia. salut!

Valoració:4menosmas
Per Maria, fa mes de 2 anys

La Republica de les Illes Balears no arribarà si no ens conjurem tots contra: les visites a l’estiu dels reís (davant Marivent i a l’aeroport); els mitins dels partits faixistes a les nostres illes; les visites dels ministres (davant el Consolat de la Mar); els actes dels dies de festa nacional (12 octubre);......



Molta gent volem un canvi de sistema. Ens hem de comprometre no només amb la denuncia sinó, sobretot, amb la solución (La República del bé comú, de Raül Romeva)



Així ens traurem la son I sortirem de la letargia.



La nostra OCB ens espera a tots noltros enamorats d’aquesta terra. Jo m’hi faré socia aquest mes de setembre, us anim a tots!!!!!!

Valoració:9menosmas
Per Quines coses!, fa mes de 2 anys

Bona lliçó de lingüística canària, però no se si n'heu deixat un: els que viuen a La Graciosa,no deuen parlar el "graciosillo"? Ho pos en diminutiu perquè són molt pocs, alguns centenars, si no vaig errat, menys que els formenterencs.

Valoració:4menosmas
Per Er Kiyo, fa mes de 2 anys

"segur" por eço lô foratterô aora quieren imponêh el anadalûh en Mayorca?

Valoració:2menosmas
Per @segur, fa mes de 2 anys

Per tant, el canari ve del guanxe?
El nord-americà ve de l'apatxe?
El mexicà ve de l'azteca?
El granaíno ve de l'àrab?

Valoració:9menosmas
Per segur, fa mes de 2 anys

Puedes poner todos los ejemplos que quieras, pero antes de la llegada de los invasores, el que sea, siempre hay una lengua propia. En Mallorca, en Canarias, en Méjico, en India, en USA o donde sea.

Valoració:-17menosmas
Per L'amo de Son Carabassa, fa mes de 2 anys

Bravo! Bravíssim! Bravo i mil vegades bravo!!!

Valoració:15menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente